LA BALANGUERA. Antecedents.
ANTECEDENTS.
En el cançoner popular, es recullen algunes cançons antigues, entre les que podem recordar, la de Joan petit, que es cantava a l'arc mediterrani, que va des de València fins a Francià, i fins i tot al País Basc. De fet, la cançó, tindria el seu origen des del segle XII, i descriu la tortura d'un pagès occità.
 |
| La Bolangera al Parc Güell l'any 1908. Foto calorejada. |
Els trobadors recorrien els pobles, en els quals anaven contant històries, per prevenir la gent, de fets que havien passat. Ho feien amb glosats, que anaven canturrutxant, per tal que fos bo de recordar, i a la vegada que altra gent, ho pogués transmetre, per no oblidar. Ara en ve a la memòria, com Berenguer d'Anoia, era un trobador nat a Inca, que escrivia la poesia amb occità. L'Institut d'Inca va escollir el seu nom, i actualment té a l'entrada, una gran escultura de la Balanguera.
El ball d'en Joan petit, es feia assenyalant cada part del cos, en el moment que es cantava. El dit, la mà, el colze i així seguint.
Un ball antic era la Bolanguera, que es cantava donant voltes, encreuant el braç, d'un en l'altre, fent mitja volta, i canviant de braç, mentre s'anaven cantant les estrofes. Una d'elles deia: La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Posau foc a sa caldera, sa caldera bullirà.
***
BALLS EN RODO. La Balanguera. Escola Municipal de Mallorqui.
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=dd3H-tgl848 |
CUCORBA. Interpretant en Joan Petit
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=mdNuH7seoj8&list=RDmdNuH7seoj8&start_radio=1 |
***
Si fem cas a les informacions, recollides al cançoner popular, veurem que la Bolanguera, ja es cantava com pronunciant Balanguera, l'any 1860. El nom té el seu origen, amb la paraula bolangera, del francès bolangère, que vol dir fornera.
Segons altres informacions, diuen que també es podria confondrà, amb la Berenguera, cançó popular de les Illes Balears, recollida al Manat de cançons, i que la lletra diu: La berenguera té un pi, s'olla, s'olla fa bullir, sense llenya ni carbó, trel·larit, larit, laró.
És interessant recollir la lletra, del ball la Bolanguera, per així entendre el poema, que finalment li posaria lletra, Joan Alcover. Les estrofes que he localitzat deien així:
La bolangera 'n te un colom,
que ab la qua, que ab la qua,
la bolangera 'n te un colom,
que ab la qua escombra 'l forn.
aixís va la bolangera.
La bolangera 'n te un ansat,
ahont hi cuina, ahont hi cuina,
la bolangera 'n te un ansat,
ahont hi cuina lo veinat.
Hi cuina en Pau y en Pera,
fesla ballar la bolangera...
Com diu Roser Massana Feliu, alguns lo comensan d' aquesta manera:
que no li costan gaire,
que 'ls ha guanyat filant,
desde Ripoll á Ridaura.
Tan per devant com per darrera,
fesla ballar la bolangera.
És en aquest context, que Joan Alcover, basant-se en aquestes cançons i balls, fila en doble sentit, el poema que es va donar a conèixer, i publicar al llibre, Cap al Tard, dia 15 de febrer de l'any 1903. El que havia estat una dona capbuida, o una fornera, a França, era una cançó, que es ballava a Catalunya, França, gran part de València i a les Illes Balears. Transforma el personatge, simulant les parques, que filen el fil de la vida, a la mitologia romana, però a més les dona nous poders, com a profetessa i vident.
Seguint el fil de la Balanguera, fila, fila, la Balanguera filarà, canvia l'estrofa posau foc a sa caldera, sa caldera bullira, per les noves estrofes, que Alcover va incorporant.
L'any 1923 Amadeu Vives, li posa música, i s'estrena dia 29 de maig de l'any 1926, al Palau de la Música Catalana. A Mallorca, la va cantar l'Orfeó de Sabadell, el més juliol del mateix any. Va tenir un èxit tan gran, que segons el fill d'Alcover, en Pau, el públic en sentir-la es va posar dret, i la tornaren a cantar, fins a tres vegades.
Més endavant Maria del Mar Bonet, la va popularitzar tant, que el Consell de Mallorca l'any 1996, la va convertir amb l'himne de Mallorca.
LES IMATGES DE LA BALANGUERA.
Si fas una recerca ràpida, de les imatges de la balanguera, de seguida trobaràs una filadora. La representen com una dona envellida, amb un fus a la mà, i amb un vellí de llana, o amb la filosa, quasi sempre acompanyada de la roda, per enrotllar al fil. Altres vegades representada amb dibuix, altres vegades són fotos antigues, però sempre amb el gipó. Al cap la indumentària va canviant, que pot ser rebosillo, fins a un mocador.
En canvi, la representació amb escultures, la cosa canvia, i en poques ocasions les trobem. Una és de Jaume Mir Ramis de Felanitx, i representa L'Avior, l'arbre de l'antigor, com una mare en posició fetal, amagada dins les entranyes de la terra, que ja ha donat fruit, i a l'exterior es veu una mare, que braços en alt, sustenta el seu minyó.
L'altre de la qual vaig ser testimoni, des de l'etapa embrionària, la va realitzar Joan Baptista Lacomba i Garcia. També volent representar l'arbre de la vida. Acollint-se a l'estrofa Sap que la soca més s'enfila, com més endins pot arrelar.
L'escultura està arrelada, davant l'IES del Berenguer a Inca, que es pot veure des de l'antiga via romana, que anava de Pollentia a Palma, representada en blanc, es veu la soca, que acaba en tres branques, sense fulles.
***
FONTS
***
LA BOLANGERA
ENCICLOPÈDIA. CAT
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/la-balanguera
LA BOLANGERA A LA WIKIPEDIA
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bolangera
***
EL MISTERI DE LA BALANGUERA. 1936
Era, doncs, la Bolanguera, una jove que filava en doble sentit. Però aquestes i altres estrofes, com explica Francesc de Borja Moll, eren la base de diverses danses populars que es ballaven a França, a gran part de Catalunya, a Mallorca i al País Valencià. «La figura de la Bolangera, en aquestes cançons, se'ns apareix com una dona capbuida. Però Joan Alcover, en lloc de captar aquest aspecte del personatge, es fixa només en el «fila filarà» de la versió mallorquina i va convertir la Balanguera o Bolanguera en una vella filadora revestida del caràcter mític de les parques, vident i profetessa, que ha passat a ser el símbol de les inquietuds pel destí i l'esdevenidor del nostre poble
https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2005/02/19/88502/el-misteri-de-la-balanguera-1936.html
***
Alcover es va inspirar en una antiga cançó mallorquina per construir el seu poema: ‘La balanguera fila, fila,/ la balanguera filarà;/ posau foc a sa caldera:/ sa caldera bullirà’. L’origen del terme ‘balanguera’ és bolangera, nom de certes figures i danses folklòriques de Catalunya i part del País Valencià que prové de la paraula francesa boulangère, que a banda de significar fornera és la denominació d’una dansa en ball rodó. El poema es va donar a conèixer el 15 de febrer de 1903,
https://www.enderrock.cat/noticia/24760/veritable-historia-balanguera
***
CANÇONER DE TRADICIONS ORALS
CANTUT.
ROSER MASSANA FELIU
La bolangera 'n te un colom,
que ab la qua, que ab la qua,
la bolangera 'n te un colom
que ab la qua escombra 'l forn.
Y ab las alas la pastera,
aixís va la
bolangera.
La bolangera 'n te un ansat,
ahont hi cuina, ahont hi cuina,
la bolangera 'n te un
ansat,
ahont hi cuina lo
veinat.
Hi cuina en Pau y en Pera,
fesla ballar la
bolangera...
Alguns lo comensan d' aquesta manera:
La bolangera 'n te dinés,
que no li costan
gaire,
que 'ls ha guanyat
filant,
desde Ripoll á
Ridaura.
Tan per devant com per darrera,
fesla ballar la
bolangera.
Per últim com á joch mes complicat y dificil, en lo qual hi
ha figuras, cadenas y passos, donchs que es un verdader ball, viu y bonich,
puch citarvos la Bolangera, molt usat en altre temps y quasi des-conegut avuy
dia; mentre 's balla se va cantant:
La bolangera 'n te un tupí,
que sense foch, que sense foch,
la bolangera 'n te un tupi,
que sense foch lo fa
bulli.
Tota dona ben lleugera,
sab ballar la
bolangera.
Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels
instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades,
ens indiquen que havia estat un ball molt popular ja abans del 1860 a Barcelona
i que s'havia ballat arreu dels països catalans en diverses variants i
combinacions de moviments.
La paraula "bolangera" (del francès bolangère =
fornera), a Mallorca es va convertir en "balanguera" donant nom a una
cançó derivada de la que presentem (de la qual s'inspira l'himne de Mallorca
escrit als anys 1902-1903 i musicat l'any 1923):
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà;
posau foc a sa caldera:
sa caldera bullirà.
És curiós que la cantadora també utilitzi aquesta paraula i
no la "bolangera". No sabem si la va aprendre directament així o ella
mateixa la va transformar a partir de la semblança amb l'himne mallorquí.
https://cantut.cat/canconer/cancons/item/420-la-balanguera
%20RESTAURANT%20EL%20ROJO%20VIVO.png)
.png)
Comentarios
Publicar un comentario