ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

DO YOU SPEAK ENGLISH

Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquestes, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma.

Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen.

Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, dels joves i no tan joves, ja que ho varen practicar, persones de distintes edats.

Va ser una manera, d’entendre l’intercanvi social.  Així amb aquesta paraula,  anomenaven als Picadors.

Entre bromes, “spic”,  acabava dient "spiquen" i la pregunta entre amics era;  Piquen?, vas de pica?  Substituint així les paraules,  lligar, lliguen, o lligaràs? 

Fins ara, molts  dels que han estudiat, el fenomen dels Picadors,  han cercat explicacions a aquest fet, sense arribar a cap acord.  A més ara passats els anys, els més joves ho tenen oblidat, o fins i tot desconegut.

Altres estudiosos ho han relacionat, amb el tema de la pesca, ja que aquesta activitat, la dels picadors, es produïa arran de la mar.  Com si el fet d'anar a lligar, tingués a veure, amb la d’anar a pescar. Tal vegada, era una manera de dir, que havien de posar, esca a l'ham, perquè piquessin, a fi  d'enlluernar les joves turistes,  per dur-les, a descobrir l’illa.

Una altra teoria és, la que comenta, Carmèn Montes, i diu així: Idò hi ha una altra teoria, d’on pot venir la paraula picador, que a mi em sembla versemblant, i és que deriva del verb, to pick, que entre altres accepcions, té la de triar, escollir i inclús lligar. Aquesta darrera, ho vam discutir a la classe, a s’Escola Oficial d’Idiomes (ja fa un grapat d’anys), i la professora, hi estigué molt d’acord.

Parlant de Can Picafort, és indubtable relacionar el vocable, amb la paraula Pica-fort. Sigui per  la força de la mar, en rompre les ones amunt les roques,  o pel mal nom del vigilant que va donar el nom a la Colònia. En estar a mar oberta, al mig de la badia d'Alcúdia,  les ones amb la seva força fan tremolar les roques de mares, i el soroll de la mar en rompre les roques fan tremolar el cor. 

La badia és coneguda pels pescadors, per  l’entrada de temporals, a les sordes (sense avisar). Sorprèn tant, que les barques  han de girar de rumb, per tornar a port segur. També els  matins a  devers les onze,  solia en entrar l’embat, vent de nord, provocant un canvi sorprenent, passant de la mar plana, una bassa d'oli, per un temporal brusc.

Una de les coses, que més cridava l’atenció, en temps dels picadors,  eren els moscards. En entrar la nit tornaven més ferotges, amb les seves picades. Als primers anys, les Sales de Festes, feien la música, a cel descobert durant l'estiu, normalment baix els pins. Aquelles pells de la gent del nord, era un menjar molt adequat, per alimentar aquest bestiar, que volava en bandada.

El brunzit de les femelles de mosquit, que és el que solem sentir, en voler alimentar-se, eren tan molests, com ho eren els Picadors.  Alguns eren tan pesats, com els moscards, insistint un cop darrere l'altra, demanant per ballar a les turistes. El grup que cantava,  la famosa cançó “No em molestis mosquito”, amb una tonada molt repetitiva, entrava dins del cervell. El cantant del grup, volent animar al personal, del ball, mentre entonava, assenyalava amb la mà,  tota classe d'animals picadors.

Deia així: No me molestes mosquito, Why don't you go home. Perquè no ten vas a casa.

He seleccionat un parell de treballs, on parlen d’aquest fenomen,  que entre d’altres són:  

CAN PICAFORT AT NITGT el Blog   anomenat; PINZELLADES de tots els colors,  on es descriu, l’ambient nocturn, conjunts musicals de l'època,  Sales de festa,  i fins a tot alguns, discs per escoltar.

BIQUINIS, SUEQUES I PICADORS,  de Bartomeu Canyelles,  on descriu la definició  dels Picadors, de Toni Morlà, al seu llibre, Memòries  d’un Brusquer.   Ara la reproduiré, perquè en sembla ben completa:   “Qualificatiu que es donava a l’home, que tenia, quasi com a professió, lligar i distreure a les estrangeres que ens visitaven. Les boîtes, i els night clubs, eren els seus escenaris nocturns. Cada nit seguien el següent ritual: inicialment, això sí, molt arregladets i mudats, es dirigien al sofà, o a la butaca on seia la senyora turista, objecte del seu desig. Després de fer un cop de cap, o algun tipus de reverència, estiraven la mà, convidant-la a sortir a ballar, i quasi sempre tenien èxit. Després de ballar una bona  estona, portaven de bell nou la dama al seu seient, però, això sí, ja agafats de la mà, li donaven les gràcies i se n’acomiadaven. Si al cap d’un temps prudencial, el picador tornava a treure la mateixa estrangera a ballar, i aquesta li’n donava el vistiplau, ja es podia considerar, que estava tot fet, i que acabarien al llit”.

L’article de Climent Picornell, que també trobaràs seguit. Així com el llibre de Josep Melià, “Els picadors Mallorquins retratats per dedins”.

Dos PDF s  complets, un de Bartomeu Canyelles  (Sexualitat i doble moral). L’altra molt interessant,  escrit per una dona;  Roxana Hervas Rubio,  al seu Màster: De picadors i mantes: Un relat sobre la sexualitat, de les dones mallorquines, durant els Anys del boom turístic. Aquest treball ens mostra, l’altra cara  del fenomen.  D’aquesta manera, ens podrem fer una idea completa, del que va suposar aquest Boom dels Picadors. 

AL ROJO VIVO. Al principi va néixer com un Restaurant que poc temps després es convertiria amb Sala de Festa

*                 *                           *

INDEX:

CAN PICAFORT AT NIGHT.

BIKINIS, SUEQUES I PICADORS

TURISME, CACIQUISTE, PICADORS I DOBLE MORAL.

ELS PICADORS, ELS ‘LATIN LOVERS’       MALLORQUINS, RETRATATS DES DE DINS.

SEXUALITAT I DOBLE MORAL A LES ILLES BALEARS (1960-1975)

DE PICADORS I MANTES: UN RELAT SOBRE LA SEXUALITAT DE LES DONES MALLORQUINES DURANT ELS. ANYS DEL BOOM TURÍSTIC.

*            *                   *

 CAN PICAFORT AT NIGHT.

Entre tanta  sala de festa,  on hi anaven els primers turistes en ganes de passar-ho be ballant i desfruitant de les nits estivals va néixer una figura  que segur n’has sentit parlar.

Als mitjans dels anys 60 i 70  va sorgir una cultura musical, que va donar peu  fins a 350 grups de musica.  Actuaven directament als hotels, a les berbenes dels pobles  i als “night-clubs” repartits per tot Mallorca.

Fitxat que al principi,  primer el Rojo o mes endavant Al·lots i Al·lotes estaven al mig del pinar, lo que demostra que no volien simular  una plaça de poble, ben al contrari un ambient campestre.  I a mes relativament enfora de les cases del nucli. Allà tota la nit sonàvem les notes musicals.

A Mallorca es costum posar mal noms, a tot lo que se mou. La paraula picadors, que no l’he trobada a cap diccionari, podria venir de la comparativa amb el moscards, per la gran quantitat de joves que sortien a lligar (picar). Dels  joves picapedrers, que de dia feien feina a les obres, que creixien frenèticament fent hotels, i de vespre sortien. En tercer lloc, podria haver-se posat de moda la paraula provinent de Pica fort i que s’hauria estes per tot Mallorca. Be son cavil·lacions

Qui eren el Picadors?

O eren Picadores?  De veritat que els cambrers i els musics (casi tots homes)  eren seleccionats per les dones turistes (casi totes) que elegien el gran amor per una primera nit. Algunes vegades, acabaren essent parella.

Els joves que anaven a passar la vetlada, prest  feren les mateixes passes. Fou així com varen néixer distintes varietats de la nova moda.   Picadors d’aventura,  de cap de setmana i fins i tot alguns de professió. (Sabia d’un que anava uniformat, tenia una agenda quinzenal plena,  i ho era a temps complet)

Lo cert es que tots eren homes, tret d’alguna  excepció. Eren en gran part joves, que  de pas aprengueren  idiomes, (alguns utilitzaven un diccionari de lligar) paraules claus o en senyes.  Les dones locals  tenien mes inconvenients, pels recels familiars i les costums dels pobles.

S’ha escrit molt, i estan en el record col·lectiu moltes anècdotes, que  feren canviar la societat dels anys 70.  Obriren els ulls i els canvis de vestimenta, moda  i de comportament va dur un nou progres  que les dones prest incorporaren.

***

BIKINIS, SUEQUES I PICADORS

L’altre gran fenomen que protagonitzarà el canvi de moral a Mallorca és el dels picadors. Anomenats play-boys a Anglaterra, papagalli a Itàlia, ligones a la Península i palanqueros a les Pitiüses, els picadors mallorquins agafen el seu nom del verb picar, un mot exclòs de qualsevol tipus de diccionari formal i que, en l’argot juvenil d’aleshores, era comparable a l’anglès flirt: conquesta amorosa de transcendència efímera. El músic Toni Morlà ofereix al seu llibre Memòries d’un brusquer una de les descripcions més completes que s’han fet sobre aquesta controvertida figura:

“Qualificatiu que es donava a l’home que tenia, quasi com a professió, lligar i distreure a les estrangeres que ens visitaven. Les boîtes i els nightclubs eren els seus escenaris nocturns. Cada nit seguien el següent ritual: inicialment, això sí, molt arregladets i mudats, es dirigien al sofà o a la butaca on seia la senyora turista objecte del seu desig. Després de fer un cop de cap o algun tipus de reverència, estiraven la mà convidant-la a sortir a ballar i quasi sempre tenien èxit. Després de ballar una bona  estona, portaven de bell nou la dama al seu seient, però, això si, ja agafats de la mà, li donaven les gràcies i se n’acomiadaven. Si al cap d’un temps prudencial el picador tornava a treure la mateixa estrangera a ballar i aquesta li’n donava el vistiplau, ja es podia considerar que estava tot fet i que acabarien al llit”.

PAG 42  (seguir llegint)

2.5. BIKINIS, SUEQUES I PICADORS: EL CANVI DE MORAL A LA MALLORCA DELS

SEIXANTA.

De la pagina 32 a la 43

 http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/tesisUIB/index/assoc/Canyelle.dir/Canyelles_Canyelles_Bartomeu.pdf

TURISME, CACIQUISTE, PICADORS I DOBLE MORAL.

 Climent Picornell

 Ara balears

 

Malgrat tot: "Cada noche es fiesta en Mallorca", cantaven Los Javaloyas. He citat la figura del "picador", que es pot estereotipar a altres societats (beach boy syndrome), mascles amb motorino per devers El Rojo Vivo de Can Picafort o per la platja de Can Pastilla cercant contingències amoroses amb estrangeres, el mite de "les sueques", de costums sexuals molts més laxos que els de les natives, les quals prest s’alliberaran. Bennàssar s’interessà molt prest per aquestes qüestions de l’impacte del turisme de masses sobre la moral, les conviccions, la pràctica religiosa o el canvi en les societats tradicionals.

 

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2009/04/11/15039/turisme-caciquisme-picadors-doble-moral.html

* * *

ELS PICADORS, ELS ‘LATIN LOVERS’        MALLORQUINS, RETRATATS DES DE DINS

Nova Editorial Moll recupera disset relats de Josep Melià escrits als anys seixanta que tenen com a rerefons els canvis provocats pel turisme

La revolució que va significar l’arribada del turisme de masses a Mallorca durant els anys seixanta va causar canvis molt accelerats a la societat illenca i l’aparició de nous arquetips. Així, el “picador” es va convertir en una figura per excel·lència de la nit mallorquina. Què i qui eren aquests “picadors”? En la immensa majoria dels casos, eren al·lots mallorquins de classe treballadora que de nit lluïen les seves millors gales a les sales de festa, discoteques, bars i hotels, per intentar seduir algunes de les dones estrangeres que arribaven en massa a Mallorca i que estaven molt més desinhibides sexualment que no pas les noies autòctones, encotillades encara per la ferrenya moral nacional-catòlica conservadora. Aquests joves intentaven –i molt sovint aconseguien– seduir i tenir relacions sexuals amb les turistes, conegudes popularment per “les sueques” independentment del seu origen geogràfic.

Josep Melià i Pericàs (1939-2000) va ser un dels intel·lectuals illencs més reconeguts del seu temps. Home de vasta cultura i d’una gran producció bibliogràfica, el seu llibre més important va ser Els mallorquins, publicat el 1967 per l’editorial Daedalus, la resposta en clau illenca a llibres fonamentals com ara Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives. Mentre escrivia aquesta obra seminal del nacionalisme illenc, Melià també va anar reunint tot un seguit de Rondalles de picadors.

 Aquests texts mai no varen veure la llum fins a la publicació de les Obres Completes de Melià el 2001, un any després de la seva mort. Al segon volum s’hi podien trobar algunes novel·les molt interessants que ja eren descatalogades i també els texts inèdits que havia començat a escriure quaranta anys abans, el 1961, poc abans de llicenciar-se en dret a la Universitat de Madrid. Eren uns contes que havien de ser un divertiment de la seva vida diària, un pretext per a abstreure’s de les rutines. L’autor pensava publicar-los, tal com palesa el pròleg, on defineix a la perfecció què era un picador:

 “Picador, és a dir, al·lot de la pica, o sia bergantell mallorquí que freqüenta les relacions amoroses de les turistes de més enllà de la mar. Picadors són tots aquells que surten amb noies no mallorquines. Més concretament, els qui sovintegen les relacions sexuals amb estrangeres. Strictu sensu, encara, els picadors són els maquereaux del poble, els gigolós de casa nostra, els qui fan l’amor a les turistes a canvi d’una remuneració en metàl·lic o en espècie, directament o indirecta […] fiqueu-hi tota la literatura que vulgueu. Al capdavall l’estrangera sempre paga: aquestes són les regles del joc […]. El picador ve a ésser un latin lover nostrat, més modest, no tan romàntic i molt més pragmàtic i materialista. És un tipus més aviat vulgar […] En qualsevol cas, voldria deixar ben clar que el picador no és un personatge minoritari sinó tot el contrari. Predomina aclaparadorament entre el jovent del país. No és exagerat, per tant, admetre que l’art de la pica ha transformat la mentalitat de la nostra joventut i que és molt probable que d’aquesta subversió de valors en derivin condicionaments molt notables dins l’esdevenidor de l’illa.”

 Així doncs, els picadors es varen convertir en una part important del paisatge en transformació de la Mallorca envaïda pel turisme, que veia com la manera de fer ancestral quedava arraconada progressivament. El llibre de Melià es publica ara per primera vegada a la mítica col·lecció “Les Illes d’Or” de la Nova Editorial Moll i compta amb un pròleg nou de Tomeu Canyelles, en el qual destaca la troballa de la pastoral que el bisbe Jesús Enciso Viana proclamava el 19 de març de 1961: “Vosaltres també sabeu per experiència que el turisme té grans inconvenients. Neixen, a vegades, de la debilitat moral de molts natius que, quan transformen la vida econòmica, descuiden o atropellen els deures morals o religiosos. Algunes altres vegades, el motiu rau en els forasters, perquè molts no tenen cap moral o la tenen tan baixa com correspon a qui no professa cap religió.”

 Canyelles sap molt bé de què parla, perquè és l’autor d’Els picadors mallorquins. Seductors i seduïts durant el boom turístic, publicat per Lleonard Muntaner, i perquè també ha estudiat una altra cara del turisme i les seves implicacions sexuals al llibre Magalluf.

 El contrast a l’illa entre els nadius i els visitants era cada vegada més fort. Si bé hi havia hagut extravagàncies anteriors –cal recordar la mítica actuació de Marlene Dietrich als anys trenta a la discoteca Tito’s, desapareguda com a temple d’oci al passeig Marítim de Palma; o la presència d’Errol Flynn i Ava Gardner als anys cinquanta a l’illa o les mítiques nits a la boîte Jack el Negro, on conta la llegenda que es va compondre la mítica cançó Strangers in the Night– i posteriors –l’actuació de Jimmy Hendrix inaugurant una discoteca al passeig Marítim on va colpejar i enfonsar el fals sostre amb el pal de la guitarra quan només havia actuat vint minuts–, va ser durant el gruix dels anys seixanta quan va ser més marcat.

 Per exemple, Antònia Vicens va escriure a mà la novel·la 39 graus a l’ombra al lavabo d’un hotel i va acabar guanyant el premi Sant Jordi del 1967, a només vint-i-set anys. Va fer la còpia mecanoscrita amb la màquina d’escriure que li va portar el seu pare de contraban, i que es va convertir en la tercera de Santanyí. Només l’apotecari i el rector en tenien una. Els desgavells del turisme i la substitució social a Mallorca també són ben presents a la novel·la Els carnissers, de Guillem Frontera, amb què va guanyar el premi Ciutat de Palma, o a Corbs afamegats de Gabriel Tomàs, per a posar un altre exemple. També van influir sobre aquella generació de narradors, a la qual s’han d’afegir Maria Antònia Oliver, Gabriel Janer Manila i uns altres noms com Llorenç Capellà, Antoni Serra o Baltasar Porcel, encara que el rumb de la narrativa dels tres darrers vagi cap a altres costes.

 Canyelles encara ho rebla en el pròleg. “En aquest nou escenari dibuixat pel turisme irromp la figura del picador, aquest latin lover nostrat que, agermanat amb el palanquero eivissenc, el busco valencià, el papagalli italià o el maquereau francès, encarna el mateix arquetip masculí de la Mediterrània occidental. Una oportuna perspectiva històrica ens ha permès percebre’l com una icona paradigmàtica del desenvolupisme i l’oberturisme progressiu del règim a partir de la dècada dels anys seixanta. Fill del seu temps, el picador esdevé un element de sexualitat desbordant que, juntament amb la feminitat transgressora de les turistes estrangeres, contribuiria a alterar per sempre més alguns dels elements constitutius i definitoris de l’ordre moral franquista. Falsament mitificats com a eterns seductors, la naturalesa burladora, llibertina i donjoanesca del picador converteix la conquesta sexual de l’estrangera en una dels màximes expressions d’una masculinitat estretament lligada al desenvolupament del turisme, però també a les lògiques socials del patriarcat. Per això mateix, la literatura mallorquina dels anys seixanta, plenament permeable a aquella revolució econòmica i cultural, l’incorporarà a nombroses trames i, juntament amb l’estrangera, serà retratat com un personatge destacat en aquella Mallorca en plena metamorfosi. Potser cap altre autor d’aquella fornada literària descrigué d’una forma tan detallada els picadors com ho va fer Josep Melià.”

 La publicació dels relats de Melià palesa, una vegada més, l’impacte brutal del turisme en la societat ara que tornem a tenir el desafiament de repensar-lo i de definir quin model volem, seixanta anys després d’haver començat a respirar una certa llibertat. Això sí, masclista, amb explotació de classe i restringida als homes i a la seva relació amb les estrangeres. Les dones autòctones s’havien de quedar a casa i ben tancades, si més no fins vint anys després, quan van arribar els anys vuitanta i es va viure una nova revolució. Però això ja és una altra història.

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-picadors-els-latin-lover-mallorquins-retratats-des-de-dins/

 *     *      *

PDF.

SEXUALITAT I DOBLE MORAL

A LES ILLES BALEARS (1960-1975)

Tomeu Canyelles

Universitat de les Illes Balears

Facultat de Filosofia i Lletres

Departament de Ciències Històriques

i Teoria de les Arts

Carretera de Valldemossa, km 7,5

07122 Palma

tomeucanyelles@uib.e

https://revistes.ub.edu/index.php/cercles/article/download/cercles2017.20.1005/22624/45742

*    *    * 

PDF.

DE PICADORS I MANTES: UN RELAT SOBRE LA SEXUALITAT DE LES DONES MALLORQUINES DURANT ELS. ANYS DEL BOOM TURÍSTIC.

MASTER DE SPÉCIALISATION EN ÉTUDES DE GENRE

"DE PICADORES Y MANTAS: UN RELATO SOBRE LA SEXUALIDAD DE LAS

MUJERES MALLORQUINAS DURANTE LOS AÑOS DEL BOOM TURÍSTICO."

Hervás Rubio, Roxana

https://dial.uclouvain.be/downloader/downloader.php?pid=thesis%3A22534&datastream=PDF_01&cover=cover-mem

*      *     *

 

PINZELLADES. De tots els colors.

Un recull dels inicis de Can Picafort. Tot lo que he trobat escrit, com lo que he pogut documentar. Si ho trobes interesant, en pots fer arribar les teves histories, fotos o documents. Pep Servera

 

CAN PICAFORT AT NIGHT. Mallorca als anys 70

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html

*  *  *

Los Watts - Al rojo vivo – YouTube.

MAL MUCHACHO GIRL BALLA, BALLA

LOS WATTS - AL ROJO VIVO

https://www.youtube.com/watch?v=zxabte54H9o

*     *       *

 

"PARADISE OF LOVE" DE TOMEU MATAMALAS - SAL I LLUM

Entrevista amb Tomeu Matamalas, autor del llibre "Paradise of love", que parla dels conjunts de música moderna del Llevant Mallorquí dels anys seixanta i setanta. S'escolten cançons de grups com Amigos, Geminis, Los 5 del Este y de coneguts músics com Pep i Robin  Alba, Martí i Maria Antònia Gomila "Salem", Pep i Marga Ros, la família Joan, Mateu i Miquel Vidal, Toni Fonsi (fill), Toni Brunet . . . .

https://www.youtube.com/watch?v=NSvtLYZ8fYs