DARIANT. El conjunt de Pollença

 Aquest grup nasqueu l'any 1964, a Pollença. El va fundar juntament amb altres músics,  en Joan Cladera de mal nom Anguiler, ell tocava la guitarra. Juntament amb  Pere Vilanova saxo i clarinet i compartia la veu de tenor. Toni Bennassar de mal nom Dionís, que tocava la flauta, Martí Torrandell, posava la veu i tocava el piano, i en Biel Perelló, que tocava el saxo alt.

La seva primera actuació, del conjunt que també les deien  Los Dariants, va ser a l'hotel Formentor, despres durant els anys,  actuaren a l'hotel Molins, Illa D'or, Don Pedro, entre d'altres. 

Durant els anys anaren alternant els músics, bàsicament per falta del cantant. Tocaven una música entre pop  i swing, una espècia de jazz, que va néixer l'any 1930. Així com música per ballar, música romàntica i verbenera, o el roc a l'estil Creedence.

Entre els components posteriors podem anomenar, a Joan Sastre que duia la veu cantant, Gabriel Cifre en Gabi, que tocava la guitarra al baix, i la trompeta va. Joan Capo, al teclat, en Miquel Cifre que venia dels Flamers, tocava la bateria, i més tard Toni López,  també a la bateria. També en Toni Ramis, Calciga, que posava la veu i tocava la bateria.

En Gabi es va incorporar al grup, l'any 1970. Durant la seva vida va tocar amb distints grups, com Amistat, que va ser uns dels grups, que en Toló Pomar de l'agència Romàntic, els va promocionar.
















***


***


***

EL NOM.

ARIANT

La llegenda explica que els penya-segats de la vall d'Ariant es van formar a partir de les flames del sumptuós palau de la més bella sultana que hi ha a tota la Mediterrània: Gunara. Era una dona de gran bellesa, però també cruel! Omar, el seu criat geperut, li va declarar el seu amor, però ella ho va menysprear i ell va embogir. Ple d'odi, Omar va planejar un crim masclista: va calar foc al palau durant una de les festes que organitzava la princesa. Tot va cremar i les flames es van transformar en pedres. Mentrestant, Omar va tallar el cap de Gunara i es va llançar al mar per quedar-s'hi eternament. Encara avui la vall és coneguda com el purgatori d'Ariant, en record d'aquella tragèdia.

https://www.wowmallorca.com/es/etnos/3169

EL PURGATORI D'ARIANT

https://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=445:el-purgatori-d-ariant&catid=33&Itemid=182

***

FOTOS DELS LECTORS

Noms cedits per Toni Moragues.


JOAN CLADERA, Anguiler. Fundador del grup.








***










***








***



***








***



***


FONTS:

Gabriel Cifre.

Jaume Cabanellas.

***

Bartomeu canyelles

Los Dariant:

Frontissa entre conjunt pop i orquestra de swing sorgida a Pollença a principis dels anys seixanta: els seus components foren Joan Sastre (veu), Martí Torrandell (veu, piano), Joan Cladera (guitarra), Gabriel Cifre (baix, trompeta), Joan Capó (teclat), Miquel Cifre (bateria), Gabriel Perelló (saxo alt), Pere Vilanova (saxo    tenor, clarinet) i Antoni Bennàssar (flauta). 

No enregistraren cap mena de material al llarg de la seva breu trajectòria

Miquel Cifre despres va pasar als Flamers.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/tesisUIB/index/assoc/Canyelle.dir/Canyelles_Canyelles_Bar


devers pagina 400

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más

MODA ANYS 70

Imagen
Una cosa era la moda  en el món, i altra ben distinta, la que s’usava als pobles de Mallorca. Tanmateix, sí que arribava, a orientar cada vegada més, a finals dels 70. Aquell temps, però,  jo rècord que els nins, dúiem calçons curts, que es feien a mida. (Ara crec que això ha desaparegut). Abans el temps per estrenar, solia ser pel Corpus, o per Tots Sants. Abans a cal sastre, ens duien a assetjar, un parell de cops (Enga tallar,  i cosir. Amb el temps "sesir", paraules que crec han caigut, a la paperera, per al  desús). Les nines anaven a la modista. També es feien els vestits a mida, i suposo que  anaven, a provar-se els vestits, més vegades que els nins.  Els jerseis es feien a mà, i quasi sempre a casa. La roba, per aquel temps, era de més llarga durada, i tant que durava, fins que no podia aguantar molt més. Apedaçar  era una paraula utilitzada, quan la roba patia esqueixos. Més endavant, record  que vingué la roba de llista, (o...
Leer más

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...
Leer más