JOAN ALCOVER i AMADEU VIVES. Autors de la Balanguera.

 JOAN ALCOVER. i MASPONS.

Joan Alcover, autor de la Balanguera, la va escriure dia 15 de febrer de l'any 1903 i va donar a conèixer el poema a un dinar en homenatge a Miquel Costa i Llobera  i que el va publicar al llibre, "Cap al tard" l'any 1903. Aquesta és la veritable història de la Balanguera.

Joan Alcover transforma el personatge de la Bolanguera amb les divines parques que filen el fil de la vida, entrant de ple en el món mitològic dels romans.  Però aquestes havien seguit el fil  dels personatges de la mitologia grega: Les moires.

Joan Alcover  fill d'una família benestant va néixer a Ciutat de Mallorca dia  3 de maig de l'any 1854. Vivia al barri de Sa Calatrava al carrer Sant Alonso número 24 des d'on veia la Bahia de Palma, Va finir dia 25 de febrer  de l'any 1926 abans de l'estrena del seu poema musicat per Amadeu Vives.

Va estudiar a l'Institut Balear, on fou Estudi General Lul·lià, creat l'any 1865 i va ser el primer Institut d'Ensenyament Mitja a Espanya on tingué per professor a Josep Lluís Pons i Gallarza. Va ser condeixeble d'Antoni Maura, Joan Lluís Estelrich i de Costa i Llobera.

L'any 1869 va a Barcelona a estudiar dret a Barcelona i surt llicenciat en dret civil i canònic l'any 1878. Mentrestant publica els seus primers poemes l'any 1872 guanyant el premi extraordinari de Jocs Florals de Barcelona  amb el poema La Creu l'any 1877. Les poesies  les publicava a la Revista Balear durant aquests anys.

Al mateix temps ingressa a les files del Partit Liberal d'Antoni Maura i és elegit regidor de l'Ajuntament de Palma fins a l'any 1893 en què és elegit diputat a les Corts. Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític

L'any 1909 publica Cap al tard (1909). Inclou els poemes següents i els pots llegir pitjant els enllaços:

Cançons de la serra: La Balenguera, La Serra, L'ermitá qui capta, Cansó dels pins, El voltor de Miramar, La sirena, Notes de Deyá, El Rey, Ave-María, Miramar, Anacreòntica, Maternitat, Salutació, El vianant.

Elegies: Les Campanes, La Reliquia, Anyoransa, Desolació,Col·loqui, Dol, La Llengua patria, La Creu.

Endreces: Morí jove, L'hoste, Als autors de Horacianes yEnllà, A-n En Matheu Rotger, A-n En Joaquim Ruyra, Lo foraster a Mallorca, LaCansó popular, Fill d'ánima, El cacich, Recort de Sóller, Reyals mercès, L'Espurna.

Juvenils: La llágrima, Dins lo temple, Quiromancia, Plor d'infants, Cap al tard/Mallorca y Ramon Lull.

Poemes bíblics (1918).

L’any 1904  publica la seva teoria literària, que formula principalment en el seu text Humanització de l'art 

L'any 1916 és nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Mor a Palma el 26 de febrer de 1926. L'editorial Selecta  i publica la seva Obra completa l'any 1951, amb pròlegs de Miquel Ferrà i Joan Pons i Marquès.

L'any 1996, el Consell Insular de Mallorca aprova declarar la cançó La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, l'himne oficial de Mallorca.





***

AMADEU VIVES I ROIG.

L'any 1923 va compondre l'obre coral de Balanguera de Joan Alcover, pel juliol de l'any 1926, enguany farà 100 anys, la va interpretar a Mallorca, despres de què fou estrenada dia 29 de maig al Palau de la Música Catalana.

Amadeu Vives i Roig  va néixer a Collbató, dia  18 de novembre de 1871 i va finir a Madrid, 2 de desembre de 1932. Va ser un escriptor i compositor  conegut bàsicament per  l'obra lírica  com per exemple la sarsuela de Los Bohemios o Doña Francisquita. Entre les obres corals  de gran difusió popular  podem destacar L'emigrant o La Balanguera.

Entre les cançons, misses i música instrumental podem ressenyar  Missa de Glòria i Missa en Fa, l'Himne de Catalunya,   els Episodis de mi vida.

Va conèixer  Lluís Millet amb qui el 6 de setembre de 1891 va fundar l'Orfeó Català. Amb qui va estrenar diverses composicions musicals.  Les més destacades foren de La Filadora, Els Segadors i Els tres tambors (1892).  Composicions originals; Cançó de les palles i L'Emigrant (1893)  La Balanguera, tres idil·lis (1926), La fira i Collsacreu (1927), Follies i paisatges (1928). Just és una petita mostra de les seves obres, si la vols veure completa ves al següent enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_Vives_i_Roig







Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más

MODA ANYS 70

Imagen
Una cosa era la moda  en el món, i altra ben distinta, la que s’usava als pobles de Mallorca. Tanmateix, sí que arribava, a orientar cada vegada més, a finals dels 70. Aquell temps, però,  jo rècord que els nins, dúiem calçons curts, que es feien a mida. (Ara crec que això ha desaparegut). Abans el temps per estrenar, solia ser pel Corpus, o per Tots Sants. Abans a cal sastre, ens duien a assetjar, un parell de cops (Enga tallar,  i cosir. Amb el temps "sesir", paraules que crec han caigut, a la paperera, per al  desús). Les nines anaven a la modista. També es feien els vestits a mida, i suposo que  anaven, a provar-se els vestits, més vegades que els nins.  Els jerseis es feien a mà, i quasi sempre a casa. La roba, per aquel temps, era de més llarga durada, i tant que durava, fins que no podia aguantar molt més. Apedaçar  era una paraula utilitzada, quan la roba patia esqueixos. Més endavant, record  que vingué la roba de llista, (o...
Leer más

SA POBLA i LINDA PALMA. Un Poema de Felip Cerda , Adaptat per Jacint Soberats.

Imagen
  Terra estimada és Sa Pobla, ho duc gravat en lletres d'or, al més íntim i profund del cor, de marjal fèrtil envoltada, als vuit vents content vull escampar, un gran regal el destí ens ha donat,  poder viure a un lloc afortunat.   Felip Cerdà i Cerdà, nascut a Sa Pobla (1948), quant sa va jubilar l'any 2007, va començar a fer glosats i és autor, d'uns 500 escrits, que a nat fent, de la inspiració de cada esdeveniment, que viu de prop. Fa poc ha fet realitat un somni, que és posar lletra a la música del pasdoble "Linda Palma" que ballen els caparrots a Sa Pobla quan van a Completes, i també a la sortida, tornant cap a sa plaça. Segons va explicar, la idea sa remunta el 16.de gener de 1980, quan estava destinat a Madrid, de director de Sucursal de la Banca March. El dissabte de Sant Antoni, per primer cop amb 31 anys, no podia gaudir, com bon pobler, de la festa més gran del seu poble,  la revetlla. Aquell vespre, no pogué estar més, i va telefonar...
Leer más