LOS NOMADAS

 D'aquest conjunt he trobat poca informació i a més  hi hagué diversos grups amb el mateix nom, tant a sud-americà com a Palma els anys 1980.

La descripció que no en quadra molt és aquesta.

Ve a dir que es va fundar el grup l'any 1974 i va desaparèixer l'any 1978.

Hi havia Àngel Barceló que tocava el teclat, Josep Miquel Gil "El Niño" de baix. Ferran a la guitarra. Joan Barceló guitarra, i Joaquim Maldonado guitarra rítmica.

Durant aquests anys a més hi desfilaren altres músics com ara   Antonio i Joan Bisbal al saxo alt i trompeta, Joan Viciana, gran saxofonista, exdirector de la banda municipal de música d'Almeria, i Pep Flores a la bateria.

Els primers assajos  els feien en una casa del barri alt d'Almeria, que era d'un amic del grup, i des  d'allà comencen  una gira per diferents parts.

Un grup amb molt bon so en directe, i una música molt personal.

Anys més tard  en formaren part d'aquest grup o un amb el mateix nom   els integrants eren;

Joaquim Catalan Plaza ex dels Watts, El cantat era Pedro, a la Guitarra Agustí, Antonio Garcia ex Watts i Manuel baix dels Macovals.







ELS NÒMADES: Grup de SABADELL compost per:

AGUSTÍ GRAU: Guitarra

PERE BOIX: Cantant

ANDREU GRIMALT: Teclats i veu

FRANK GARCIA: Bateria i veu

MANEL: Baix i veu


***

Los Nómadas - Si te prometo (1969)


Per escoltar la cançó pitja l'enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=2eYA3XG3cbE

****

Història d'amor




Per escoltar la cançó pitja l'enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=pWuYvz4wceU

***

Les fonts d'informació 

De Almería, Andalucía, España. L'any 1974 es va formar "Los Nómadas". Los primeros ensayos de este grupo los efectuaban en una pequeña casa ubicada en el barrio Alto propiedad d'un amic del grup. Una vez puestos a punto empiezan a recorrer la geografía provincial. Es tracta d'un grup de acusada personalitat amb un bon so en directe.

 Junt a Ángel Barceló a l'òrgan, el conjunt lo integren José Miguel Gil "El Niño", músic de condicions extraordinàries, encargado del bajo, Fernando a la guitarra, Juanono Barceló, guitarra rítmica i Joaquín Maldonado.

 Por este conjunt que estuvo en primera línea unos cuatro años, hasta 1978 fecha de su desaparición, desfilaron músicos de la talla de Antonio y Juan Bisbal, saxo alto y trompeta, Juan Viciana, gran saxofonista ex director de la banda municipal de música de Almeria y Pepe Flores a la batería.

https://www.discogs.com/artist/7926529-Los-N%C3%B3madas-3?srsltid=AfmBOorX0sI0SIIdUCzci8YyTS2aENLZcRJiFywG6eGTP4QqUyxRi75f


Història d'amor

https://www.youtube.com/watch?v=pWuYvz4wceU

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más

MODA ANYS 70

Imagen
Una cosa era la moda  en el món, i altra ben distinta, la que s’usava als pobles de Mallorca. Tanmateix, sí que arribava, a orientar cada vegada més, a finals dels 70. Aquell temps, però,  jo rècord que els nins, dúiem calçons curts, que es feien a mida. (Ara crec que això ha desaparegut). Abans el temps per estrenar, solia ser pel Corpus, o per Tots Sants. Abans a cal sastre, ens duien a assetjar, un parell de cops (Enga tallar,  i cosir. Amb el temps "sesir", paraules que crec han caigut, a la paperera, per al  desús). Les nines anaven a la modista. També es feien els vestits a mida, i suposo que  anaven, a provar-se els vestits, més vegades que els nins.  Els jerseis es feien a mà, i quasi sempre a casa. La roba, per aquel temps, era de més llarga durada, i tant que durava, fins que no podia aguantar molt més. Apedaçar  era una paraula utilitzada, quan la roba patia esqueixos. Més endavant, record  que vingué la roba de llista, (o...
Leer más

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...
Leer más