LOS XARA'S El conjunt d'Alcudia

Un grup musical amb solera,  que ja cantaven a finals dels anys 30, tal com diu en Bartomeu Ques. En Gabriel Llompart, en Pep Cifre, i en Mateu Vives,  per aquells anys cantaven per les verges, i  a algunes festes, o qui els llogava.  Tocaven les dues guitarres i el pandero o maraca. El vocalista era en Mateu.

L'any 1963 el conjunt es va ampliar, amb en Bartomeu Ques i en Xavier  Vives, que tocaven les guitarres, l'harmònica i l'acordió. En Josep Cifre la bateria, En Mateu era el vocalista, i tots els altres feien veus. En Gabriel veu i guitarra que podríem dir que va ser el fundador.  En Bartomeu i en Xavier, eren 12 anys més joves.

El grup es va especialitzar en música melòdica i lleugera, deixant de banda el Twist, el Beat, o els estils rítmics.  Gabriel Llompart explicava a una entrevista que li feren, i deia:  La melodia és la música i sempre perdurarà. Aquests ritmes moderns, com el Twist són modes que passaran.

El nom del conjunt, el varen triar agafant  el nom, de l'antiquíssima porta del moll, com a símbol alcudienc. A aquesta porta li diuen Xara. Escollirem aquest nom, en homenatge a la nostra estimadíssima Alcúdia, deia en Gabriel.

Finalment, el grup es va dissoldre l'any 1973.

Actuaren a Ciutat Blanca, Alcanada, Hotel Mar i Sol, i la Pensió Mantoria.  També diu en Tomeu, que coincidiren amb els Hawais de sa Pobla,  a distints locals, com el Club Carabela o el Cortijo. A Can Picafort hi tocaren durant dues temporades,  a la discoteca Joya, i s'Hotel Africamar.

XARA. El conjunt i la porta.


















XARA
Aquesta porta  està la murada d'Alcúdia  que es va aixecar entre 1298 i 1362 per defensar la Ciutat. Les torres (26) són de planta quadrada,  i  tenen  una altura mitjana de 6 m². La murada tenia 3 portes, per l'oest la de Mallorca o Sant Sebastià, per l'est la porta de Xara o del moll, i al Nord,  La Vila Roja.

Estan protegides amb un fossat, excavat dins el mares.

Aquesta murada es va conservar fins a final del segle XIX, però el creixement del poble, va fer que la tombessin  l'any 1871,  i es van vendre a tossos,  fins que l'any 1963,  va ser declarada Monument Històric Artístic, murada i el recinte, així també, el Baluard de Sant Ferran.

Curiosament, aquest any 1963, coincideix amb la refundació del grup, que segons es veu a les fotos, estava retolat com LOS XARA'S

***

FOTOS.










Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...
Leer más

VIATGE PER ANAR A PASSAR L'ESTIU, ANYS 50 A CAN PICAFORT.

Imagen
Anar a passar uns dies a vorera de la mar,  a mitjans de segle passat era una odissea i uns records inoblidables per molts d’infants, els preparatius,  per passar una temporada fora de casa  quedaren gravats amb molts dels joves d’aquell Temps. Tenim el relat de Josep Rosselló, que ens conta  la visió de la seva joventut, durant  l’estiu per anar a Can Picafort. Dona  tota classe de detalls, i molt ben redactat. Aquest  fet  de segur es repetia als pobles dels voltants. Ell recorda detalls de com era el cotxe, que els transportava,  conduït per l’amo en Miquel de Lluc. Aquelles odissees  estaven reservades,  just a gent amb poder econòmicament  alt, a més  de poder tenir temps, per  poder agafar uns dies  per anar a estiuejar ran de la mar. Les famílies pageses, que havien d'atendre les finques, a l’estiu és l’època que recullen els sembra...
Leer más

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más