SALERO TÍPIC DE FONTANELLA.

 

 

Aquesta  agrupació folklòrica de balls regionals, va ser fundada l'any 1947, a Santa Maria del Camí, i  va durar fins a l'any 1953, que van deixar per motius laborals.  

 

Però l'any 1950, tal com podem veure, al programa de festes d'aquell any,  vingueren a Santa Margalida per les festes de la Beata,  i el programa ho diu així:  Dilluns dia 4 de setembre a les 22 hores, Vetlada Folklòrica, a càrrec de l'agrupació Salero Típic de Fontanella, de Santa Maria del Camí.

 

Van destacar aquells anys, amb una versió de la Tonada des Vermar, en versió de Joan Ramis Aguiló, que com és de suposar, la van ballar  a la vetllada a Santa Margalida.

 

Els fundadors d'aquesta agrupació va ser,  Joan Segura Forteza , que havia nascut  dia 28 de març de l'any 1922,  a una família de músics. La seva mare tocava el piano, i el pare l'acordió.

 

 L'any 1934, ja estudiava  a una Acadèmia de música a Santa Maria del Camí,  aquest fet, el  va  introduir, al món dels balls regionals.  Després del Salero, va seguir en el món de la música. L'any 1986, va muntar a Montuïri, poble on es va casar i on vivia, una acadèmia de balls mallorquins.

 

L'altre el director musical de l'agrupació, va ser Gabriel Pinya Molina, que va néixer l'any 1903, i visqué fins a l'any 1960.  Tingué també, una vida dedicada a la música.























***



FONTS


Joan Segura Forteza.

 Pagina 6

https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bonaPau/index/assoc/bonaPau_/1987n041/4.dir/bonaPau_1987n0414.pdf;jsessionid=310EBB118437B6822E8A80D857F7EC0F

***


https://www.agendasaraus.cat/node/237

***

JORNDADES D'ESTUDIS LOCALS DE SANTA MARIA


pagina 150

El que podem considerar és que hi ha una similitud molt alta entre la versió recollida el 1909 per Josep Massot i Planes i la recollida el 1962 (cinquanta tres anys després) per Josep Capó i Juan. Amb una petita diferència a la de 1909, es repeteix el darrer vers i el primer de la glosa, i a la de Josep Capó no.

 S’adjunten a l’annex de Partitures de les tonades de les cançons del vermar de Santa Maria del Camí, amb un enllaç web a les interpretacions de Francesca Suau Suau.

 També cal mencionar les versions sobre la tonada del vermar que s’han realitzat a Santa Maria del Camí que són:

 - Tonada des Vermar del Salero Típic de Fontanella (1947-53) de Joan Ramis Aguiló.

Pagina 175

6.5. TONADA DES VERMAR DE SALERO TÍPIC DE FONTANELLA, VERSIÓ DE JOAN RAMIS AGUILÓ

https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/jornadesEstudisLocalsSantaMaria/import/volums/2025_JornadesEstudisLocalsSM_v11.pdf;jsessionid=93B8F78993FC9CB2B15176FA027A2841


***


 



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más

MODA ANYS 70

Imagen
Una cosa era la moda  en el món, i altra ben distinta, la que s’usava als pobles de Mallorca. Tanmateix, sí que arribava, a orientar cada vegada més, a finals dels 70. Aquell temps, però,  jo rècord que els nins, dúiem calçons curts, que es feien a mida. (Ara crec que això ha desaparegut). Abans el temps per estrenar, solia ser pel Corpus, o per Tots Sants. Abans a cal sastre, ens duien a assetjar, un parell de cops (Enga tallar,  i cosir. Amb el temps "sesir", paraules que crec han caigut, a la paperera, per al  desús). Les nines anaven a la modista. També es feien els vestits a mida, i suposo que  anaven, a provar-se els vestits, més vegades que els nins.  Els jerseis es feien a mà, i quasi sempre a casa. La roba, per aquel temps, era de més llarga durada, i tant que durava, fins que no podia aguantar molt més. Apedaçar  era una paraula utilitzada, quan la roba patia esqueixos. Més endavant, record  que vingué la roba de llista, (o...
Leer más

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...
Leer más