XEREMIERS
ELS XEREMIERS A LES FESTES DE SANTA MARGALIDA.
El primer programa que tinc a mà,
és de l'any 1913 a Can Picafort. Aquell any ja estava programat, per dia
15 d'agost a les 17 hores, un ball amb gaita i tamborí. El
matí hi havia toc de diana, i passacarrers tocant un pas
doble. Can Picafort acabava de néixer, així que les xeremies eren d'un
altre poble.
Per les festes de La Beata a
Santa Margalida, és a partir de l'any 1950, el primer programa que he
localitzat. Aquest any, dia 2 de setembre, està programat un ball estil
del país amb gaita i tamborí. Ni aquest programa, ni als altres anys, mai parla
dels noms dels xeremiers ni d'on venien. Pareix que no, però totes les altres
músiques, sí que ho fan.
A partir de l'any 1954, ja parlen
de les típiques xeremies, fent una cercavila, amb un dibuix d'un xeremier
amb la xeremia. L'any 1961 retorna la diana el mati, i la corresponent
cercavila, aquest any va pintant un tamborí. Igualment, troba'm les
xeremies l'any 1966, però a més de la diana i cercaviles, descriu la
funció d'acompanyar autoritats i la processo, igualment que l'any 1967, i que
l'any 1969. L'any 1970 igualment, però la novetat és, que s'incorporen unes
quantes colles de xeremiers, a la processó.
***
XEREMIERS D'AQUELL TEMPS.
Però si a Santa Margalida no hi havia xeremiers, qui venia a tocar per les festes? Els que tenim més de més a prop, eren del poble Muro, entre els que podem recordar, la colla de l'amo en Guillem Tix, que tocava un Pas Doble, i l'amo Antoni Fideu. Els dos l'any 1944 ja eren bastant majors, segons hem pogut comprovar una fotografia tocant vora uns quintos.
Segons la informació del
Martí Torres, xeremier. Antoni Perelló Saletas, de mal nom Fideu,
va néixer l'any 1900, i va viure fins a l'any 1992.
En canvi, Guillem Martorell
Torrandell, de mal nom Tix, va néixer dia 12 de maig de l'any 1893,
i va viure fins dia 8 de novembre de l'any 1984.
Els podem veure a una foto de la
processó, ben darrere la Beata ,com a músics principals. Falta definir l'any,
però si algú reconeix els personatges ens podria ajudar. Crec que podria
ser, entre els anys 40 o 50.
Foto de la beata, amb el dimoni a
punt de trencar la gerra. Darrere la cort, els xeremiers acompanyant la
desfilada, segurament entonant Sor Tomaseta.
A veure si algú sabria l'any?
Santa Catalina Tomàs fou
beatificada l'any 1792, i canonitzada com a Santa l'any 1930, així que els anys
anteriors, se celebraven en més fervor les plegaries.
Segurament fou aquest el motiu, pel qual vingueren els Cossiers de
Montuïri, a Santa Margalida.
El Cossier Biel Mayol Arbona,
creu que va ser els anys 1927 o 1928, segons va publicar a un escrit per la
xarxa. A la foto de FAM, es pot distingir un dimoni de Montuïri i els
Cossiers, i tocant el flabiol es veu ,a Joan Niu.
I també la colla de l'amo en Pere
Antoni Moreiet, que hem trobat enregistrat un Pas doble, i n'Antoni
Tomàs, que també hem trobat enregistrada la Jota Falaguera.
***
Xeremiers actuals a SANTA
MARGALIDA
No sabria dir ara, com es varen
formar, els que ara fa més de 25 anys, participen en totes les festes del
poble, a les trobades com la de Sa Pobla, o a les festes de Can Picafort, i
altres indrets. Tal vegada convindria fer un recull, explicant la seva història,
que ben bé s'ho mereixen.
Ara en venen el cap els
noms de: Baltasar Miralles, Catalina Miralles, Guillem
Mayol, Martí Torres, Pep Gaya, Rafel Mayol entre d'altres.
A ells i als altres, donar les
gràcies, per posar música per als més joves, i els no tant, donant
continuïtat, amb els instruments tan nostros, fent-los sonar, tal com
deien la majoria de programes, de festes de La Vila, dient-los Les típiques
Xeremies.
***
https://youtu.be/OKksMw4lYD4?si=koqdJ99KDOBi5bHx
***
SOR TOMASETA
TRACK número 11. Baltasar Miralles, Rafel Mayol i Martí Torres.
https://www.muziekweb.nl/Link/KCX3199/Trobada-de-xeremiers-a-sa-pobla
LES FONTS.
XEREMIERS
Toni Tomas de muro
https://esmediterrani.info/2017/01/09/les-xeremies/
***
Jota den Moreiet
https://www.muziekweb.nl/Link/KCX3199/Trobada-de-xeremiers-a-sa-pobla
***
video
https://www.youtube.com/watch?v=bI38HKJktM0
***
Sor Tomaseta
https://www.muziekweb.nl/Link/KCX3199/Trobada-de-xeremiers-a-sa-pobla
**
Mallorca el mot xeremier s'ha utilitzat per a designar el sonador de les xeremies i també el que sona el flabiol i tamborí indiferentment. Les xeremies, instrument musical de vent, conegut també amb el nom de sac de gemecs a Catalunya, sent aquests dos instruments iguals i únics. Els xeremiers són aquells que tenen com a ofici sonar els instruments de la colla de xeremiers. Aquesta formació arriba a Mallorca amb la conquesta catalana de Jaume I. La colla de xeremiers està formada per un sonador de flabiol i tamborí i un altre que fa sonar les xeremies. Aquesta formació musical pròpia de Mallorca i Catalunya segueix plenament viva a l'illa de Mallorca, tot i que a partir de 1950 va entrar en una forta decadència.[ A finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat agafà nova força i reviscolà amb força, amb la introducció de l'afinació temperada i el perfeccionament dels instruments. La colla Xeremiers de sa Calatrava, formada per Josep Rotger i Josep Antoni Rubio té un paper molt important en el camp organològic i de temperament dels instruments i encara treballa en el perfeccionament d'aquests instruments.
COLLES SEGLE XX
Colla de mestre Pep Cabet (Consell)
Colla de mestre Pere Bestard Filo Arxivat 2019-08-11 a Wayback Machine. (Santa Maria del Camí)
Colla de mestre Pep Munar Francinet (Santa Eugènia i Santa Maria)
Colla de mestre Pep Camps (Son Roca)
Colla d'en Ginyol (Consell)
Colla de l'amo en Bernat Bandereta i mestre Jordi Pixedis (Algaida)
Colla de mestre Pere Estavall (sa Pobla)
Colla d'en Rafel Far i en Sebastià Guidons (Santa Maria i Consell)
Colla d'en Rata (Selva)
Colla de l'amo en Guillem Tix i l'amo Antoni Fideu (Muro)
Colla de l'amo en Pere Antoni Moreiet i n'Antoni Tomàs (Muro)
Colla de l'amo en Miquel Llargo (Sencelles)
Colla de l'amo Antoni Moreta i en Joan Pubil (ses Salines)
Colla de mestre Arnau Canyelles de Bendinat i mestre Pere Homar (Calvià)
Colla d'en Biel Caragol i el tio Gori de sa Serra (Sineu)
Colla de n'Andreu David i n'Antoni Xisples (Santa Maria del Camí)
Colla d'en Pep Rotger i en Pep Toni Rubio (Palma)
Colla de Xeremiers des Pla, Tomàs Salom i Miquel Tugores (Montuïri i Sineu)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xeremiers
***
ELS PASTORS MALLORQUINS i LES XEREMIES
ADJUNTA PDF.
https://www.revistacaramella.cat/els-pastors-mallorquins-i-les-xeremies/
***
ELS INTRUMENTS ORIGEN I EVOLUCIO
https://pauicandid.blogspot.com/p/els-instruments.html
***
________________________________________________________________________________
Margarita Reynés Amate
_____________________________________________________________________________
Memòria del Treball de Final de Màster
Sembla qu'antany les coses no anaren bé. Els fadrins, esburbats i amics de la disbauxa, volgueren fer de la festa camperola i típica una festa ciutadana. Mal aconsellats, llogaren una xaranga mal trempada, i el so de la xeremia melangiós, però que tant d'encant dona a les festes pageses, fou enfengat amb ignonímia. Per això les joves esquivaren el ball, acostumades com estaven an el ball de boleros i mateixes. Se coneix qu'enguany els fadrins han presa la lliçó i, segons diven els sobreposats, no hi haurà res foraster, tot serà del agre de la terra. (Pons, J., 1921, p. 42)
1. Aires Vileros (1984)
a. 25 Anys (2009)
2. Ball de bot de Santa Margalida (1990)
ELS PASTORS MALLORQUINS i LES XEREMIES
ADJUNTA PDF.
https://www.revistacaramella.cat/els-pastors-mallorquins-i-les-xeremies/
***
ELS INTRUMENTS ORIGEN I EVOLUCIO
https://pauicandid.blogspot.com/p/els-instruments.html
PREGO FESTES MURO 2024
XEREMIERS REGUIÑOL
...
Xeremies vol dir festa, festa
popular i espontània, bulla fresca i viva i això ho aconseguien els xeremiers,
sonant un variat i selecte ramell de jotes, boleros, copeos, cercaviles, marxes
i corregudes.
Aquest llegat el tenim recollit
gràcies a la generació de xeremiers novells incorporats els anys 70, 80 i 90
del segle passat. Cal destacar la recerca activa de Pep Toni Rubio, Pep Rotger,
Antoni Artigues, Joan Morey i el Corpus Documental elaborat per Francesc Huguet
i supervisat pel Conservatori Superior de Música i Danses de les Illes Balears
sota la direcció de Xavier Carbonell.
Cal destacar els estudis i
treballs discogràfics, aportats per a la difusió dels sons antics com els
«Trempats» de Xeremiers de Son Roca, i els treballs de Rafel Moll amb els
Xeremiers de Santa Maria, Santa Eugènia, Pina, i Germans Aloi.
Si ens acostam cap a ca nostra de
tots és sabut la tradició xeremiera del nostre poble. Escriu Damià Payeras al
seu llibre “Festes i balls populars a Muro”: Habitualment a Muro les xeremies
han acompanyat els nostres balls populars, sobretot, quan es tractava de balls
públics, a la plaça o al carrer, quasi sempre organitzats per l’Ajuntament.
Emperò també les xeremies, gràcies al gran nombre de xeremiers que hi va haver
al nostre poble, sovint, sonaren en ocasió de balls privats, a figuerals i a
cases particulars.”
Continua l’estudi de Payeras
dient: El murer Guillem Martorell “Tix”, que sonava el flabiol i el tamborino,
dia 7 de juliol de 1979, quan tenia uns 87 anys, li comentava al professor i
estudiós de la cultura popular Antoni Artigues: “A Muro ha estat des llocs que
hi ha hagut sonadors. Molts i bons.
Vadéu! Jo n’he vist més de quinze
o setze que sabien sonar ses xeremies i es tamborino, però tots són morts i es
joves, maldament hagen tengut fills, han pres un altre camí”. Tot seguit a
l’estudi es fa menció d’Antoni Perelló “Fideu”, l’últim dels vells xeremiers
murers, que el 1988, quan ja tenia 86 anys, fou objecte d’un homenatge
multitudinari. Fent memòria dels xeremiers de Muro que ja havien passat a
millor vida, deia:
“Record a l’amo en Pere Antoni
“Dobles”, l’amo en Pau “Porxet”, que era blonco meu, l’amo en Mateu “Micaló”,
son pare d’en Mateu “Micaló” des carrer des Colomer, l’amo en Pere de “sa
Pastora”, en Pere Antoni
“Moreiet” i en Guillem “Tix”... tots avui ja són morts”.
Llavors -continua l’estudi de
Payeras-, tot orgullós, subratllant el valor i l’antigor dels instruments més
tradicionals de la nostra terra, el vell xeremier, que s’havia passejat per
tots els pobles de
Mallorca, escampant alegria i
sonant tota casta de balls i altres tocades, em recità aquesta cançó:
Fobiols i xeremies
i tamborinos petits
ets instruments més antics
que hi ha hagut a dins sa vida;
i passegen ses novies
de ses cases des més rics.
Per concloure amb la investigació de Festes i balls populars volem destacar també: Els records dels xeremiers esmentats romanen dins la memòria col·lectiva, però tampoc ens podem oblidar deç l’amo en Toni “Tix”, l’amo en Toni “Bou” i de l’amo en Toni “Mates” . Tots ells, durant molt d’anys, escamparen per tot arreu els sons festius i encisadors dels instruments més tradicionals de la nostra terra les xeremies, el flabiol i tamborí. Sons i tocades que formen part integral de les festes del nostre poble. Les seves melodies, moltes d’elles amb una identitat pròpia i característica, ens han aportat un important valor musical i un gran patrimoni cultural.
...
Comentarios
Publicar un comentario