Entradas

SA POBLA i LINDA PALMA. Un Poema de Felip Cerda , Adaptat per Jacint Soberats.

Imagen
  Terra estimada és Sa Pobla, ho duc gravat en lletres d'or, al més íntim i profund del cor, de marjal fèrtil envoltada, als vuit vents content vull escampar, un gran regal el destí ens ha donat,  poder viure a un lloc afortunat.   Felip Cerdà i Cerdà, nascut a Sa Pobla (1948), quant sa va jubilar l'any 2007, va començar a fer glosats i és autor, d'uns 500 escrits, que a nat fent, de la inspiració de cada esdeveniment, que viu de prop. Fa poc ha fet realitat un somni, que és posar lletra a la música del pasdoble "Linda Palma" que ballen els caparrots a Sa Pobla quan van a Completes, i també a la sortida, tornant cap a sa plaça. Segons va explicar, la idea sa remunta el 16.de gener de 1980, quan estava destinat a Madrid, de director de Sucursal de la Banca March. El dissabte de Sant Antoni, per primer cop amb 31 anys, no podia gaudir, com bon pobler, de la festa més gran del seu poble,  la revetlla. Aquell vespre, no pogué estar més, i va telefonar a casa dels seus

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquestes, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, dels joves i no tan joves, ja que ho varen practicar, persones de distintes edats. Va ser una manera, d’entendre l’

SES RONDALLES

Imagen
El boca a boca de mares a fills, com si la Bíblia fos, era com  arribaren a finals dels segle XVIII, unes histories fantàstiques, avui una mica oblidades. Els vespres  de la tardor, fins ben entrat l’hivern, després de haver sopat, que solia esser prest, la mare, vora la flama de la ximenella, o el fum amb olor a haver torrat, preparava el fills per anar a dormir. Llavors era com recordava, una historia fantàstica, amb gegants, reis, bruixes o essers fantàstics, que els atlots feien volar la imaginació, tant que el cap els donava voltes fins a quedar dormits. A totes les cultures, hi ha esser mitològics, histories interminables, i de fet amb això  ho tenen en comú amb les rondalles. Cada una te una historia distinta, i cada mara  i algun para, li posava algun afegit ho, per oblit o per obligació, segons el dia, o el temps. Imagina un vespre de tormenta, contant com  el gegant que dormia amb els ulls oberts,  te sona. . .? Però totes, tenen una lliçó, a tra