Entradas

PALANQUERS, Els antecessors del picadors.

Imagen
Els palanquers, paraula utilitzada a Ibissa per definir com a promotors del turisme el musics i camarers que duien las turistes  a mostrar l'Illa, motiu que feia que tornessin cada any. El diccionari utilitza aquesta paraula com a  Home o dona que té l'encàrrec de cobrar el pontatge o dret de pas per la palanca. En Josep Rossello l'utilitza per descriure a Can Picafort  als antecesors dels picadors. Els cas es que la paraula picador  nomes viu al vocabulari illenc, aixi ho vaig vaig titular un escrit que es titula ELS PICADORS. Un fenomen mallorqui, que deia aixi: DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquestes, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el ...

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...

VIATGE PER ANAR A PASSAR L'ESTIU, ANYS 50 A CAN PICAFORT.

Imagen
Anar a passar uns dies a vorera de la mar,  a mitjans de segle passat era una odissea i uns records inoblidables per molts d’infants, els preparatius,  per passar una temporada fora de casa  quedaren gravats amb molts dels joves d’aquell Temps. Tenim el relat de Josep Rosselló, que ens conta  la visió de la seva joventut, durant  l’estiu per anar a Can Picafort. Dona  tota classe de detalls, i molt ben redactat. Aquest  fet  de segur es repetia als pobles dels voltants. Ell recorda detalls de com era el cotxe, que els transportava,  conduït per l’amo en Miquel de Lluc. Aquelles odissees  estaven reservades,  just a gent amb poder econòmicament  alt, a més  de poder tenir temps, per  poder agafar uns dies  per anar a estiuejar ran de la mar. Les famílies pageses, que havien d'atendre les finques, a l’estiu és l’època que recullen els sembra...