FELIÇOS 70

DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquestes, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, dels joves i no tan joves, ja que ho varen practicar, persones de distintes edats. Va ser una manera, d’entendre l’

El boca a boca de mares a fills, com si la Bíblia fos, era com  arribaren a finals dels segle XVIII, unes histories fantàstiques, avui una mica oblidades. Els vespres  de la tardor, fins ben entrat l’hivern, després de haver sopat, que solia esser prest, la mare, vora la flama de la ximenella, o el fum amb olor a haver torrat, preparava el fills per anar a dormir. Llavors era com recordava, una historia fantàstica, amb gegants, reis, bruixes o essers fantàstics, que els atlots feien volar la imaginació, tant que el cap els donava voltes fins a quedar dormits. A totes les cultures, hi ha esser mitològics, histories interminables, i de fet amb això  ho tenen en comú amb les rondalles. Cada una te una historia distinta, i cada mara  i algun para, li posava algun afegit ho, per oblit o per obligació, segons el dia, o el temps. Imagina un vespre de tormenta, contant com  el gegant que dormia amb els ulls oberts,  te sona. . .? Però totes, tenen una lliçó, a tra