50 ANYS ENRERE.

3/19/2026

A partir dels anys 70, hi hagué una implosió de joves, que enlluernats pels aires que venien de l'estranger, volien fer coses o provocar canvis, d'una societat que estava anquilosada, amb els costums i les normes de la bona conducta.

Les noves que arribaven per la ràdio clandestina, Ràdio Paris, o Ràdio Espanya Independent, coneguda com la Pirenaica, entre d'altres, difonien també, les modes musicals a Europa. A Mallorca amb l'arribada del turisme, va ser la principal font d’inspiració, per la formació de grups musicals.

Les tendències musicals canviaren de cop, i la televisió pública, va començar a emetre concursos, dels ídols musicals de l’època. A Mallorca hi hagué tants de conjunts, com dies té l'any, ara molts oblidats. També és veritat, que molts de joves, se n'anaven alternant de grup. Hauríem de fer un llistat, de cada un dels músics o cantants.

A Mallorca hi ha una dama, que brilla més que el sol, i a Pollença un cavaller, que du tot aquest dol. Miquel Caimari, un nin que de petit voler ser músic, però el seu pare li va tapar es cap. Ell ho va pensar bé, i el va convèncer, per estudiar anglès a distància. Va aconseguir l’instrument, per poder escoltar les lliçons, i així millorar l'accent. En va aprendrà tant, que els Beatles encara regnen a casa seva. Podran matar els fets, però les idees sempre regnaran.

Amb els anys en Miquel, va començar a recopilar, tot el que hagi de veure amb la música, els grups musicals, i els conjunts que es formaren a aquesta terra. Ara té un santuari, ple de discs de vinil, fotos i pòsters dels ídols de la moguda, i com no, instruments i aparells musicals.

Un lloc per delectar els aficionats, tant siguin músics, cantants o de la casta dels picadors, o les picadores mallorquines, que també n'hi havia.

En Miquel té alguns instruments musicals, gramoles, giradiscs, teclats, i tot el que trobi referenciat amb la música. Sobretot té una gran quantitat de pòsters, de distints conjunts la majoria emmarcats, i ben exposats. Tot molt ben classificat. A més d'una gran quantitat de vinils de totes les èpoques, que funcionen a la perfecció. Distints formats, antics i moderns, amb les seves fundes corresponents.

Conjunts internacionals, nacionals i locals, que són un tresor i una font de records, dels que visqueren aquells anys. Una font d’informació pels joves, que vulguin saber com es divertien els seus avantpassats, no tan llunyans.

Moltes gràcies, Miquel, per conservar tot aquest material, i molts d’ànims, per conservar-ho molts d'anys.