RECORDS DE CAN PICAFORT. D'una nina que tenia 11 anys.

 Amb fotos d'Isabel Garau i el seu entorn.

Catalina Amengual venia a estiuejar a Can Picafort, i amb aquesta entrevista, al cap de 58 anys, a la revista Can Picafort del juliol de l’any 1968, ens conta els seus records de nina, quan només en tenia 11,  què amb motiu de la mort de la seva mare, va deixar de venir-hi.

 Segurament els records els van anar arreglant, a mesura que els recordava, per al pas del temps. Són interessants, perquè reflecteixen aquesta visió infantil, de les primeres vivències a vorera de la mar, que ella ni ningú oblidarà mai.

 Anirem desgranant un parell de fets, com si fossin fotos fitxes, que ella guardava a l’interior, descrites per ella mateixa, i a la vegada compartint-les amb, el Reporter Dos, que va ser qui signar l’escrit.

 

LA CASA DEL METGE GARAU

 

Era una casa no massa gran, de fet a la foto de la primera casa de Can Picafort, es pot veure la façana a la part del mar, que estava feta de Marès, amb un portal principal,  i dues finestres, que eren dues habitacions per dormir.

Amb ella venia amb els seus cosins, i acompanyats pels seus pares. Ella va néixer l’any 1910, per tant, devia passar d’un anar d’un braç a l'altre. Cal recordar que Joan Garau, el metge, l’any 1911 es dona de baixa de metge local, tal com consta, a un ple  de l’ajuntament aquest any.

Ella en cap moment, fa referència al pare d'Isabel Garau, i ja li diu la casa de la meva tia. Dins la seva memòria infantil, recorda tots els nins, amb matalassos estesos en terra per dormir, i diu, que eren més d’una dotzena. És de suposar, que els matalassos i coixins, serien de llana, i no de lli, però ves a saber.

Ja ho diuen, com més doblers tenen, menys en gasten.

Isabel Garau al centres vestida de negre.
Amb  familiars. Segurament mols son aquells nins que passaven un dies a casa seva a Can Picafort.

 

LA VIDA RELIGIOSA DE CAN PICAFORT.

Uns dels records que conservava, era el tragín, al que eren sotmesos aquells nins, per tal d'anar a missa i combregar els diumenges. Recordem que els nins, que ja havien fet la primera comunió, havien d'estar en dejú, tres hores abans de la missa.

Idò bé, amb un mul i un carro o  galera, partien cap a Santa Margalida, on pujaven nins  acompanyats d’algun adult, per  dirigir la bístia. El camí per dins el pinar era tortuós, i durant dos quilòmetres d’arena, que esquivaven les arrels dels pins. Dos quilòmetres més, per arribar a les barreres dels Barbatxos, que era on començava la posseíssiu de Son Bauló, aproximadament  devers el desviament actual  de la carretera, que va cap a Santa Eulalia. Per arribar al poble tres quilòmetres més.  El viatge amb carro,  devia ser d'una hora i mitja.

Bé ella li diu que anaven amb una galera, no sé si la de quatre rodes, que utilitzaven per venir d’Inca. Fos com fos,  havien de fer dos viatges d’anada, i dos de tornada. Ella sa compadeix del pobre mul, segons consta a l’entrevista.

 

LA NOVA CAPELLETA.

 Segons ens conta na Catalina, veient els viatges que feien  amb la galera, la seva mare na Catalina Ribàs Borràs, filla del germà d'Isabel Maria, mare d'Isabel Garau, Joan Ribas Fluixa, va iniciar la campanya per recaptar fons, per construir una capelleta a Can Picafort.

 Efectivament, surt a l'acta de la benedicció de la capella, que va ser possible, gràcies a les almoines dels estiuejants, i que el propietari va cedir el solar, perquè fos possible la construcció d'aquesta.

 En canvi a l'acta, no surt cap menció a la família  d'Isabel Garau, ni a les firmes la benedicció, si bé és veritat que només podien firmar els homes. De totes maneres surten com a padrins,  la filla de Lluís Cardell, Maria  Dolors Cardell Mir i el nin Joan Amengual Ribàs que en sembla que era germà de na Catalina. Va recordar fent càlculs, que  es va construir l’any 1918, com efectivament així va ser.

 Catalina que malauradament ja no venia a Can Picafort, ens conta  el procés final de la capelleta, i diu;  Després aquest solar va ser venut, i la capelleta derruïda, i així es va poder comprar el solar, per construir la nova església, a l’avinguda dels anglesos.

 

ISABEL GARAU RIBAS

 La filla del metge Garau va quedar fadrina, i va heretar els béns dels seus pares, Joan Garau Tous, casat amb Isabel Maria Ribas Fluxa. Na Catalina ens conta alguns detalls, que ens ajudaran a comprendre, un poc el personatge. De major era una senyora un poc especial, però sempre envoltada de familiars, i amistats que la visitaven sovint.

 De quan era  joveneta, ens conta, que anava a banyar-se davant casa seva, al clot que arriba a la penya del Llamp, referint-se a la punta que està veïnat del niu de metralladores, Allà on hi ha una roca plana, que està separada fa molts d’anys,  per un petit crui, i des d’on poden prendre el sol, els dies que la mar va baixa i està tranquil·la. 

 Jo rècord encara, les escales excavades a les roques, per baixar fins a la mar,  a l’estil  de l’escala, que hi ha a l'esplanada de Sa Lis, on anaven a banyar-se les monges, sense ser vistes des del carrer. Encara es diu, la banyera de les monges.

 El dir que anava a nedar vestida, cosa que a mi no em sorprèn gens, perquè era habitual que les dones ho fessin així, i el vestit solia flotar, com si fos una flor de loto. Ella el duia tan gran, que li tapava des del coll,  i també li tapava les cames.

 Això del fet, que el metge li recomanava els banys de la mar, ja vaig explicar que el seu pare,  era especialment defensor dels banys de l’aigua marina, que regenerava les cèl·lules de la pell, segons el llibre de René Quinton.  Ara bé, l’altre versant la degué heretar de la seva mare, i va contar na Catalina, que estava en remull moltes hores, i que fins i tot, resava el rosari dins l’aigua. No sé per què, però m’imagín un rosari, fet de cornets marins.

Isabel Garau Ribas de joveneta.

L’HERÈNCIA D’ISABEL GARAU.

 Aquí va entrar amb escena un Ermità, que nomia Samuel, que era el seu conseller espiritual.  La recomanació  per repartir l’herència,  va ser la de deixar els béns procedents del seu pare, als familiars dels Garau. En canvi,  els béns de la seva mare, als familiars dels Ribas.  Així ho va fer.

 El testament d’Isabel Garau, seria interessant tenir-hi accés, per aclarir algunes coses interessants, per la història de Can Picafort. El marmessor testamentari va ser, el fill del secretari Guillem Santandreu, que en una ocasió en digué, que els hereus eren més de 40  descendents.

 Entre les propietats hi figuraven la casa de Can Picafort, que va deixar en vida a les monges agustines, recordem que va ser, la primera casa de la Colònia. La Casa de Santa Margalida, la va vendre la meitat en vida, i l’altra meitat a la mort, per acabar sent la casa de la vila, és a dir l’ajuntament. És una venda un poc misteriosa, al no conèixer si hi havia alguna clàusula, perquè fos així.

 Altres propietats importants eren, s’Alqueria des Compte, a mig camí entre Santa Margalida i Can Picafort.

S'Ermità Samuel conduint el carro.

***

CATALINA AMENGUAL, NEBODA D'ISABEL GARAU, RECORDA EL SEU CAN PICAFORT DELS ANYS 10 AL 20.

 

 Catalina Amengual Ribas, de 80 anys, és neboda de la senyora Isabel Garau, filla del metge Garau, a la qual es va dedicar un dels principals carrers de Can Picafort. 

 

A la casa  picafortera resideixen ara les monges Agustines. El seu antic domicili de Santa Margarida és ara de l'Ajuntament, que està al carrer del Pouàs. Exactament, el nexe que uneix la senyora Catalina Amengual amb la senyora Isabel Garau és el següent: El seu padrí el senyor Joan Ribas Fluxà, era germà de la mare de la senyora Isabel Garau, de nom la senyora Isabel Maria Ribàs Fluxa.

 

La senyora Catalina Amengual Ribas, viu actualment a Palma, al carrer Ausiàs March, casada amb el difunt Sr. Tomàs Feliu Blanes, amb deu fills vius, i una filla que va morir de molt petita. La senyora Catalina és la mare de l'actual cap de la Policia Municipal de Palma. Joan Feliu Amengual.

 

Va néixer a Inca na Catalina, i ja de ben petita venia a Can Picafort a passar l'estiu. I s'allotjava juntament amb tota la seva parentela, a casa de la seva tia, la senyora Isabel Garau.

 

 Aleshores, apuntava l'any 10 del nostre segle,  no hi havia a Can Picafort, mes que Can Mandilego, Can Oliver de Muro, i algunes poques cases més. També Can Felícia Fuster, pare del senyor Felícia Fuster, actual president d'ENDESA, i qui també té un carrer amb el seu nom a Can Picafort, el paral·lel al d'Isabel Garau.

La casa d'Isabel Garau  -recorda  Catalina Amengual no era gran. Però allà albergàvem més d'una dotzena de gent menuda, i dormíem tots amunt  matalassos col·locats en terra.

 

Els diumenges anàvem a missa a Santa Margalida, amb una galera que estirava un mul, però com no hi cabíem tots, el pobre mul, havia de fer dos viatges a la Vila.

 Catalina Amengual ens recorda també, que precisament la seva mare, Catalina Ribas Borrás, qui, preocupada per no haver-hi cap local, al  culte religiós a Can Picafort, va iniciar una campanya, per recaptar fons, per construir una capelleta a Can Picafort.

 Amb les almoines que es van aconseguir, es va poder edificar efectivament, una capelleta, que estava ubicada, al que ara és plaça de l'enginyer Roca, i estava a l'espai, que ocupen ara les oficines de l'Ajuntament, a Can Picafort.

 Després, aquest local va ser venut, i la capelleta va ser derruïda, i així es va poder adquirir el solar, que té actualment la Parròquia al carrer Anglesos.

La capelleta es va construir, -ens insinua la  Catalina- farà uns 70 anys, cap a l'any 18. La mare de la  Catalina Amengual, tenia una empleada o serventa de casa, a qui deien sa costitxera, morint la senyora Catalina Ribas Borrás, mare de la nostra entrevistada, l'any 19  va deixar nou fills, sis encara viuen i resideixen a Palma, Inca, Vigo i Santo Domingo.

 Isabel Garau tenia moltes finques i béns, que va repartir en el seu testament, donant als Garau, el que procedia de la família d'aquest cognom, i als Ribas, el que havia rebut de la família Ribas.

  S'Ermita Samuel, que va morir fa uns 25 anys, i era de Santa Margarida, on viu encara una germana seva, qui va aconsellar a la senyora Isabel Garau, a fer així el seu testament.

  Propietat de la senyora Isabel Garau, era també el que és ara S'Alqueria des Compte, convertit ara en Barbacoa. Isabel solia banyar-se, i nedar a la penya des Llamp, davant del que és ara Ca Ses Monges. En banyar-se vestia un vestit de bany, que li arribava al coll, i li cobria tota la cama.

  Estava molt de temps en remull, dins l'aigua de la mar, cosa que li indicava el metge. Deien que fins i tot, dins de l'aigua, resava el rosari.

 La casa del que és ara l'Ajuntament de Santa Margalida, va ser venuda meitat en vida, i l'altra meitat en morir na Isabel. Ens diu la  Catalina Amengual, que Can Picafort ha destrossat molt pinar, que tenia pins molt grans, i que, per dins del que són ara els carrers, de Can Picafort, corrien molts conills i volaven molts tords.

En tenir 11 anys, és a dir l'any 1919,  Catalina Amengual, va deixar de venir a estiuejar a Can Picafort. El seu pare exercia de metge forense a Inca, i era natural de Costitx, i li deien és metge de Costitx.

  D'Inca venien a Can Picafort, amb una galera de quatre rodes.

 

Acabat aquest reportatge, trobem una altra veterana Catalina -la senyora Catalina Mulet, nascuda l'any 1906, i que va estudiar a Inca amb Catalina Amengual, a les Franciscanes d'Inca.

 A les dues Caterines, la nostra més cordial salutació, i el desig més viu, que la memòria segueixi tan fresca, com sembla ser ara, i sobretot la salut, com també l'afecte que senten per la senyora Isabel Garau. A aquesta l'anomenem la primera dama, d'aquell primerenc Can Picafort de l'any 10.

 

Reporter Dos

Catalina Amengual Ribas

.