ELS COLMAN, el conjunt musical de Santa Margalida.
A la bateria Jaume Pira marcava el ritme del conjunt, Sebastià Estelrich tocava l'orgue, i en Pere Estelrich la guitarra. Pere Torres el baix, en Tomeu Alomar duia la veu cantant.
Aquests joves quasi tots de Santa Margalida, bé en Jaume era de Maria de la Salut, als anys 70 formaren com molts de joves d'aquell temps, el conjunt que l'anomenaren, LOS COLMAN.
Diu en Tomeu Canyelles, que a Mallorca n'hi hagué més de tres-cents. El grup va aguantar fins a l'any 1977, tocant als hotels tals com l'Haiti, Exagon, Nordeste, Pollença Park, Molins i fins i tot a l'hotel na Taconera. També a verbenes de distints pobles.
Aquells anys sentir la música de grups internacionals, era costos, així que com la majoria de grups, reproduïen les cançons de conjunts estrangers, i les traduïen per millor enteniment de la gent. També tocaven els èxits dels anys anteriors, coneguts com les cançons d'estiu.
Pere Estelrich va substituir al cantant Tomeu Alomar, al cap dels anys.
Més a baix trobareu altres informacions del grup, que he trobat publicades per la xarxa.
 |
| LOS COLMAN |
 |
| LOS COLMAN |
***
Cada vespre els hotels oferien els anomenats shows en directe, amb música i ball de diferents estils.
Davant aquesta conjuntura, els joves de diferents pobles de Mallorca decidiren formar conjunts musicals i aprofitar l’avinentesa. A Santa Margalida, els primers van ser els Colman, grup de música format per quatre membres margalidans: Pere –baixista i cantant ̶, Jaume –bateria ̶, Sebastià –organista ̶ i Pere –guitarrista i acompanyant ̶ . Es tractava de quatre amics interessats per la música que, amb setze o desset anys, van decidir cercar professors per començar a assajar. L’any 1970, amb un repertori assajat, començaren a promocionar-se i a anar pels hotels del voltant. Pere Estelrich, guitarrista i acompanyant de veu, explica que s’anaren engrescant perquè, entre d’altres motius, «sense esforçar-nos gaire guanyàvem el mateix que una persona fent vuit o nou hores de feina i, a més, fèiem una cosa que ens agradava».
Els Colman animaren les vetlades d’hotels de Can Picafort com l’Haití, l’Exagon, el Nordeste, el Tonga o la Residència, i d’altres pobles, com el Pollença Park (Port de Pollença), l’hotel Molins (Cala de Sant Vicenç) i l’hotel Na Taconera (Cala Rajada). Cada vespre estaven contractats a un establiment diferent i, a final d’estiu, actuaven a les festes del turista, que els hotels tenien per norma celebrar. Aquest dia, a més, com a excepció, es podia tocar fins més tard de les dotze. PereEstelrich explica que, generalment, el seu repertori estava format per allò que s’anomenaven les «canciones del verano» i aquelles cançons que havien guardat dels altres anys perquè tenien molt d’èxit.
Les lletres eren en castellà i algunes vegades en anglès, «fora saber massa anglès, damunt el disc, la memoritzàvem i cantàvem allò que més o menys deia la cançó». Pel que fa als beneficis, per cada actuació guanyaven 2500 pessetes, que repartien entre els quatre components i el representant, que se’n quedava 250. Pere Estelrich assegura que «no hi havia cap obrer que fent feina tot el dia l’any 1970 guanyàs 600 pessetes cada dia i, a part d’això, cada vespre anaves a la recepció i cobraves, no havies d’esperar a final de mes ni a final de temporada»
***
LOS COLMAN
Era un grup musical de Santa Margalida, nascut devers l'any 1970. El grup, en el principi, estava format per: Tomeu Alomar (veu), Pere Torres (baix), Sebastià Estelrich (orgue), Pere Estelrich (guitarra) i Jaume Pira (bateria), que és de Maria de la Salut.
Sembla que Alomar no hi va romandre massa temps en el conjunt
El nom de Los Colman l'adoptaren per consens.
Actuaren en diverses ocasions a les "verbenes" de La Beata de Santa Margalida, concretament els anys 1971-1972 i 1977. Les temporades d'estiu actuaren per diversos indrets turístics de la costa, sobretot hotels de Can Picafort, amb un record especial per l'Hotel Haití.
Text: Rafel Bordoy
***
Un altre grup eren els ``Colman´´, constituït per quatre joves de Santa Margalida (Pere, Jaume, Sebastià i Pere), a partir de 1970. Anaven a tocar d’hotel en hotel (Nordeste, Tonga, Exagon, Haití...). Un d’ells, el guitarrista Pere Estelrich, va afirmar que ``sense esforçar-nos gaire guanyàvem el mateix que una persona fent vuit o nou hores de feina, i, a més, fèiem una cosa que ens agradava´´ (els beneficis solien ser 2.500 pessetes per actuació, a repartir entre ells quatre i el seu representant, que solia cobrar-ne 250). Músics com ells guanyaven molts més diners que un obrer. El turisme era un negoci molt rentable. Estelrich també va dir que el seu repertori solia estar compost per les ``cançons de l’estiu´´ (un fenomen que de cada cop tenia més força) i per les cançons d’altres anys que més èxit havien tingut. La majoria d’elles estaven escrites en castellà, i alguns cops en anglès (Estelrich deia sobre aquest idioma que tot i no saber-lo, memoritzaven la lletra).
El turisme va provocar un canvi en la moral d’una rígida societat nacionalcatolicista, molt influïda per l’Església, que condicionava les relacions entre gèneres: estaven mal vistes les demostracions d’afecte públiques, la gent s’havia de reprimir, i predominaven els valors de la família tradicional, que tenien un impacte opressiu sobre els joves mallorquins que no volien compromisos. El turisme, juntament amb els productes culturals (cançons, pel·lícules, llibres...) que arribaven de fora, va significar una mena d’alliberament. Poc a poc es va anar desenvolupant a les zones turístiques la ``cultura del plaer´´. Aquella societat tancada va començar a canviar en aquell moment. El sexe va deixar d’estar associat al pecat.
%20RESTAURANT%20EL%20ROJO%20VIVO.png)
Comentarios
Publicar un comentario