ANEM DE VACANCES

 Records de Joventut.

En acabar l'escola, posar punt, solíem dir nosaltres de petits, les famílies que podien, anaven a passar els mesos d'estiu a vorera de la mar. Els nins d'aquelles famílies,  ho veien com una alliberació, de la rutina diària, i els records les quedarien, per tota la vida.

A Can Picafort hi havia la barriada dels inquers, i dels murers,  més o menys definits, i els al·lots s'organitzaven en pandilles,  per passar els mesos d'estiu, dins la poca llibertat, que les donaven les famílies.

L'any 1951 hi hagué un intent de renovació, del sistema educatiu, sent ministre Joaquim Ruiz Giménez, que era ministre d'Educació Nacional, que per al mes de febrer de 1953, va promulgar una llei d'ordenació de l'ensenyament mitja.  L'any 1955  va publicar la llei, de Formació Professional Industrial.

Josep Rosselló i Munar, nat a Inca l'any 1934, relata a un llibre, publicat per l'editorial Moll, l'any 1979, que du per títol BROSTEJAR L'AHIR. Llibre que us recomano que el compreu, si no està esgotat.

El cas  és, que ell escriu els seus records d'infantesa a Inca, i els estius a Can Picafort. De segur en llegir-ho, a molta gent li vendran al cap, temps hermosos de la joventut. Aquest relat va concursar, al premi Ciutat de Palma de novel·la de l'any 1979.

A continuació us passaré part de l'escrit, que circula per internet, i que li feren arribar al senyor  A. Mas. Des d'aquí aprofito per donar-li  les gràcies. Al mateix temps també, per fer-t'ho arribar a tu amic o amiga lectora, perquè estic segur que t'encantarà.

Jo crec que el relat on ens conta les vivències, es pot referirse devers l'any 1955, per al que he deduït. Si és així el que escriu, jo  no hi he pogut arribar a temps de veure-ho,  perquè encara no era d'aquest món.

He separat la part del llibre referent a Can Picafort, i l'he dividit en  quatre parts, que encara que parla del mateix, són aspectes molt diferents. Aquesta primera és, Anem de Vacances, la Segona el viatge, despres Can Picafort i finalment  els Picadors.  

Alumnes de La Salle d'excursió a Can Picafort. Al fons la casa d'en Bisellac al barri dels inquers

***

EL TEXT.

ANEM DE VACANCES

 

"L'estiu també arribava. L'escola romania buida i solitària. Davant nosaltres, s'obrien els tres mesos de vacances. El temps d'estiueig. Darrere, quedaven els dies de feina, l’estudi, l'amargura, la pluja i la tristor. Un temps que, qui més qui manco, havia passat més malament que bé.

 Tots sentíem una alegria immensa. A les cases, els pares parlaven de dur els fills a la mar. Els infants volien banyar-se. El dilema era on convenia més estiuejar. Els dubtes sempre angoixen.

 Mestres, capellans i directors espirituals, començaven a amargar les properes vacances. Recomanaven prudència espiritual, parlaven i tornaven a parlar de la puresa, de les platges, de la carn a l'aire i de les estrangeres.

 Aleshores, el pecat quasi bé únic del país era contra el sisè. Altres malifetes molt considerables per a la salut popular, es deixaven de banda. Però allò que resultava més enfitós, eren les instruccions als pares referents als estudis.

 Can Picafort era un dels llocs més freqüentats pels inqueros. Els lloguers de les cases eren baixos, les platges immenses i els pinars frondosos. Can Picafort, a l'estiu, era una continuació d'Inca. Durant l’hivern, estava present en els nostres somnis d’al·lotells i de jovençanes. La gent més senyora del poble, acostumava a anar al Port de Pollença. Allà es respirava un ambient decadent i fins i tot elegant i distingit. Amb les notes coloristes, adesiara, d'artistes de cinema i de teatre. I amb la presència de pintors eterns, inoblidables: Tito Cittadini, Anglada Camarasa, Dionís Bennàssar i fins i tot En Roch Minué.

 Artistes, tots ells, que anaven i venien amb les paletes multicolors, enmig d'un estol d'aficionats a la pintura, avui ja mestres. També hi havia velers i vaixells de luxe. Blancor immaculada. A bord, donzelles de pell setinada, cares. Producció autòctona barrejada amb parles que anaven des de les llengües mediterrànies fins a les brumoses parles indogermàniques. Com més amunt es feien, més les admirava la nostra genteta. A nosaltres sempre ens han agradat les estrangeres perquè no les entenem. Allò que passa, és que posam l'excusa que són més desimboltes i mancades de prejudicis.

 El Port de Pollença a l'estiu, era una avançada nacional en moda. Marcava pautes, ritmes, comportaments. Per tot Mallorca es parlava de les festes que a colònia estrangera organitzava. Liberals, pintors que no pintaven, escriptors que no escrivien i dones que bevien whisky a dojo. El poble, que restava fora, si guaitava per un finestró, ho feia gros i deia que tot acabava en bacanal. Es parlava, fins i tot, de canvis de dona. El poble a vegades gruny per les orelles, en tenir ganes de porc.

 Can Picafort era diferent. Més rústic i autèntic; més camperol i mallorquí. S'hi arribava per tres camins: pel camí de Muro i Son Sant Martí, que passava molt prop de les Casetes dels Capellans; una connexió pel Port d'Alcúdia, i pel camí de Santa Margalida. Hi havia dos barris: el dels mureros i el dels inqueros. El primer començava a l'església i acabava davant el mar, a la platja, que seguia fins a Alcúdia. El segon, el nostre, començava també a l'església, però tenia manco platja, perquè el nostre terreny vora la mar es limitava al Torrentó de Son Bauló, que no era gaire gran, comparat amb el tros dels mureros, i desembocava a la illeta dels Porros o dels Fenicis. La resta eren roques molt riques en crancs i bones com a varadors per als llaguts.

 L'església, molt petita, semblava una capella. Allotjava un petit convent de monges. Davant, tenia roques perilloses. Per això, ningú no es banyava en aquell paratge. A devora, hi havia el Mollet dels pescadors, el qual, juntament amb les roques, impedia que el vicari hagués de contemplar les escenes de banys.

 Aquestes escenes començaven a multiplicar-se i eren un dels problemes primordials amb els quals havia d'enfrontar-se, cada vegada més, l'església i l'estat catòlic, apostòlic i espanyol."

«BROSTETJAR L'AHIR«

DE JOSEP ROSSELLÓ.

Va concórrer als premis Ciutat de Palma

MOLL Nova Editorial.

***

FONTS

ANEM DE VACANCES A CAN PICAFORT

Del llibre BROSTEJAR L'AHIR

*   *    *

https://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_educativo_franquista