LOS WATTS
Aquest grup va arribar a Mallorca procedent de Sabadell, que els anys 60 era una immensa fabrica tèxtil.
Per recomanació d'un viatjant vingueren fins a Alcúdia i allà estigueren assajant a una nau que els havia deixat un constructor.
Un dia assajant les comparegué una gentada que anaven a escoltar-los per la curiositat. Un farmacèutic que s'enteme els va recomanar una sala de festes que es deia "Al Rojo Vivo" de Can Picafort.
Antoni Garcia Romera ho conta així: "Vam venir a Mallorca 1966. Vam venir a l'aventura. Per part d'un dels membres del grup hi havia una persona coneguda que vivia a Alcúdia. Després d'una setmana en una pensió de Palma aquest conegut ens va venir a recollir, amb un camió, i aquí vam carregar tots els instruments i tots nosaltres, ens va portar cap a Alcúdia. Allà a Alcúdia vam estar durant 3 mesos en una pensió (Llabres) la qual no vam poder pagar fins que vam començar a tocar a "Al Rojo Vivo".
Allà a Alcúdia la gent ens va acollir amb molt d'afecte, i
sempre estaven disposats a fer alguna cosa per nosaltres. Arribem i època
encara d'hivern, i encara que fèiem alguna actuació esporàdica, allò no ens
donava per a gaire. En aquesta època va ser quan la gent d'Alcúdia ens va
introduir a "Al Rojo Vivo", a principis de juny de 1966, vam començar a tocar
fins a finals d'octubre.
Al juliol d'aquest mateix any ens van trucar des de la casa
Philis per gravar 2 dels discos d'un contracte de 6 que teníem.
L'enregistrament va ser una mica matussera, perquè ens van avisar gairebé d'un
dia per l'altre. Vam passar una setmana a Barcelona gravant, les mateixes
cançons que vam tocar als turistes, i al novembre en arribar a Barcelona vam
gravar el 3 disc.
Despres haguérem d'anar a la mili i així va acabar tot."
El cas és que arribaren a Can Picafort per Setmana Santa, i estava tot tancat sense una ànima per mig del poble i hagueren d'esperar en obrir la temporada turística.
Mentre el conjunt dels joves que havien venut els ossos per comprar els instruments, eren reclamats a alguns diaris que augmentaran la seva popularitat. La casa discogràfica Philips es va posar en contacte i signaren un acord per gravar sis discs.
La cançó que va servir per popularitzar el conjunt i sobretot la sala de festes va ser la Titulada AL ROJO VIVO. Que deia "Al Rojo Vivo de Can Picafort, ven a bailar..." una lletra que pareix que era dels Macovals que també tocaven allà i que els demanaren permís per posar-la al disc.
 |
* * * ELS OSSOS DELS WATTS Els Rolling Stones, Els Beatles, i altres conjunts d'aquells temps, enlluernaven els joves d'aquell moment, i per descomptat els volien imitar, a més la promoció del turisme, augmentava la demanda de conjunts per fer música. Així va sorgir l'admiració per les guitarres, les bateries i altres instruments, per fer renou ben compassat, però que no eren gens barats. Aquells joves de Sabadell, no tenien possibles per adquirir les eines necessàries per fer música, i formar un conjunt musical. Segons he sentit contar, la idea va sorgir una germana de la mare d'un d'ells. UNA IDEA ORIGINAL Vendre els ossos del seu esquelet, una idea original, innovadora i precursora del crowdfunding actual, es va posar en marxa. Van oferir la idea de la donació de les seves estructures osses, una vegada morts, per servir per realitzar estudis científics, a les universitats properes, però es veu que la idea no va colar. Segons conta Antonio Garcia, membre fundador del grup diu així: ""La idea va sorgir entre nosaltres, un dia que estàvem tots reunits, al lloc on assajàvem, buscant la forma de com arribar a ser famosos. En aquella època sortien notícies de la donació d'ossos, per a centres de recerca, i això ens va fer pensar vendre els ossos, per comprar els instruments. Sabíem que com a notícia seria una bomba, no sabíem de ningú que volgués comprar els ossos. Aleshores pensàvem de quina manera podríem dur-ho a terme, dient que la dona del nostre representant, podria figurar com la persona que els comprés. I així ho vam fer. Ella va ser la que davant de notari, va signar per a la compra de tots els nostres esquelets. Un préstec que va ser d'unes 20.000 pessetes per a la compra de nous instruments. Els joves compraren els instruments, i començaren a fer-los servir. Com la majoria dels Conjunts d'aquell temps, aconseguien un disc de vinil d'estraperlo, i afinaven l'orella per imitar les notes musicals. Encara que mols no sabien angles, adaptaven la lletra de les cançons, per fer-les entenedores de la gent local. Així que aquesta idea no és una broma, o falsa notícia, sinó que fou ben real. Els Watts pogueren tornar els diners, i conservar el seu cos dret, i encara avui tots són tots vius. Com podeu veure, els diaris i revistes de l'època, tan nacionals, com també algun internacional, es feren reso, i va ser la campanya publicitaria més gran i gratuïta, i que els va obrir les portes, per gravar el seu primer disc, amb la multinacional Philips. |
 |
| Els ossos dels Watts. ELS DISCS. AL ROJO VIVO |
 |
| https://youtu.be/zxabte54H9o?si=WaNRH_uLu8_0LN7t |
https://youtu.be/FYMEZ98llhw?si=etIaWZHo2_8XKntS
 |
| https://youtu.be/JGTAAmjA4zY?si=Oc0-vdAW8UG5FHfs |
 |
| https://youtu.be/03pYf5-VxLQ?si=sqhLm2ARdeFIp6lQ |
ELS INTEGRA'NS
ANTONIO GARCIA ROMERA
Antonio Garcia Romera, es va quedar a viure a Can Picafort, va formar part d'altres conjunts musicals: NOMADAS, IMAN... Es va quedar bastants d'anys Al Rojo Vivo de discjòquei, a vegades ajudava a servir begudes i altres menesters, Entaularen una gran amistat amb en Paco Dominguez i promocionaren amb força per tot Mallorca la sala de festes. També amb els altres conjunts va actuar a Boys and Girls, després es va dir Al·lots i Al·lotes, o a Joya on les pegaren foc entre d'altres. Els darrers vint anys va dirigir la discoteca SKAU, que li donaren vint anys de popularitat.
ÀNGEL GUÀRDIA
Que ho ha transmès al seu fill Franc
EXPLICANT COM VAN ANAR A PALMA
A Sabadell hi havia una empresa constructora que es deia Construccions Guàrdia, tenia amistat amb un dels transportistes que treballava per ell. La seva dona nomia Margalida, i era d’Alcúdia, i es va posar en contacte amb Francesc Guàrdia Pau, que era el para de l’Àngel. Aquest home li va dir: A Mallorca hi ha una moguda musical.
(El turisme anava en augment, demandava música en viu, dins el nou context , i Mallorca jugava en avantatge a les altres capitals de la península, tal com ho explica Bartomeu Canyelles a la seva tesi doctoral, Nous estils musicals i canvi social a Mallorca 1960-1975.)
Es varen posar tots d'acord per deixar les feines que tenien, i partiren cap a Palma, amb una ma darrera i un altre davant. En arribar, el mateix transportista, que tenia camions per traginar carbó, per dur a la Central Elèctrica. Un dels
camions, els varen recollir al port, i els dugueren a Alcúdia. Allà les van deixar una
casa planta baixa, de la seva propietat, on guardaven els instruments. Mentre esperaven que les sortís
alguna feina, assetjaven a aquesta casa, els joves en sentir música, hi compareixien a
escoltar-la.
Una persona les va recomanar anar al Rojo Vivo, així que anaren cap allà, i feren un contracte per tocar. Ho feren una vegada pasada la setmana santa,Feien música en directe, baix els pins, on foren uns dels primers grups fitxes, durant tot
l’estiu.
A la Creu de Barberà, un barri de Sabadell, era on tocaven els primers dies als carrers. Però per pressions polítiques, cercaren un lloc on poder tocar, fora de la via pública, així que anaren al Bar la Paloma, que antigament havia estat una sala de ball.
Allà els deixaren una sala molt gran, que no tenia aprofitada, on assetjar, a canvi d’unes begudes i unes patates frites. Això eren finals dels anys 1964-1965, quan encara, només eren un grup d’amics. L’Àngel havia adaptat una guitarra com a baix, reproduïen la música que venia de fora, que aquí no es podia sentir, per exemple, els Kinks, els Beatles, i ells reproduïen aquelles cançons, que a més les traduïen, i per tant donant a conèixer aquesta música anglosaxona.
Amb el temps, aquell local es va convertir en club juvenil, fent concertes cada setmana, i l'omplien de gent que anava a escoltar-los. Per no cansar els assistents, van introduir altres conjunts, com Duo Dinàmic, els Munstang, Salvajes, Kifers, que també començaven a sonar.
El Bateria era en José, que era un fenomen. Amb aquestes que van muntar la història dels ossos, o dels esquelets. Però abans la nit de Cap d'Any de 1965, van fer un record nacional de 25 hores ininterrompudes tocant, que es va publicar als diaris, fent una hora més, que un grup de Terrassa, que els deien Los Egara.
Els esquelets els va obrir la porta, i van sortir als medis nacionals, i algun internacional. Despres d’això va venir el contacte, amb el transportista de carbó. Era abans de Setmana Santa, però els pares de José, el bateria, no el van deixar viatjar, tenia uns 14 o 16 anys.
Un grup que es deia, Los Jovenes, es van dissoldre, el bateria Joaquim Catalan, va ocupar el lloc del José.
Una vegada allà, a Mallorca abans de posar-se en contacte amb Paco Dominguez, del Rojo, passaren penúries, menjant molt prim i sense poder pagar. Just tenien 20 anys. Una vegada que començaren a fer feina, liquidaren els deutes de la pensió Llabres,
Aquesta experiència els va ajudar a madurar musicalment, però no tenien com a objectiu fer doblers. Es feren més bons músics gràcies Al Rojo Vivó. I el Rojo Vivo, més conegut amb ells. Fou quan gravaren el primer disc, en la multinacional Philips, amb la cançó AL ROJO VIVO.
Allò del servei militar ho solucionaven demanant pròrrogues. Joan Navarro li va tocar a Palma.
Un turista que era director d’una clínica a Anglaterra, que anava cada nit a escoltar-los. Acabat les vacances, les va dir que vindria el seu fill, que fe feina a la indústria musical, els va demanar que toquessin cançons de the Kinks, cosa que per lo vist feien molt bé. Els va oferir un contracte per viatjar a Anglaterra, amb actuacions pactades, durant tres mesos, però la mili ho va truncar tot.
No tingueren permisos per cap actuació, ni a Espanya, a la televisió pública, duran la llarga estada a la mili.
Tenen tots un molt bon record d’aquella experiència, al Rojo Vivo, i ho duen dins el cor. Cada vegada que ho recorden, basta veure'ls, amb el somriure per endevinar que ho passaren molt bé.
 |
***
WATTS 6. 0
Franc Guardia que té una passió paternal per la música va crear un conjunt amb el nom de WATTS 6.0
amb motiu del 60 aniversari. Ho van celebrar per tot l'alt, amb concerts, entrevistes diaris i ràdios.
Aquí teniu una foto amb les dues generacions wattorianes.
***
A LA PREMSA.
CLUB JUVENIL
Recormans Nacionals de resistència
DIARI BALEARES
Entrevista Miquel Vives
TEATRE LIRIC
LES FONTS
***
El grup va néixer d’unes trobades al bar La Paloma, de la
Creu de Barberà. “Sèiem tota la colla de joves en una taula i li demanàvem a la
Maria que ens fes un plat de patates fregides”, recorda l’Àngel. Ben aviat, van
començar a tocar en aquest local.
Es va convertir en el Club Juvenil, un lloc de trobada dels
joves. Ara no en queda res, diu l’Àngel. “Aleshores no hi havia locals ni per
fer-te sentir, ni per tocar. Tot es feia per pura afició”. Els joves es reunien
on podien i recorda els dissabtes a Ràdio Sabadell al programa Tardes de Ràdio
Sabadell amb el Mestre Gili, tocava els teclats. “Després continuava tocant a
dalt, a l’Euterpe. I allà passàvem l’estona fins a mitjanit”, i afegeix que
“els nostres dissabtes de festa” també es feien sessions matinals de música.
“Recordo un concert a La Faràndula amb grups molt coneguts de l’època”,
explica.
Eren els Watts, que van saltar a la palestra de la mà de la
revista Fans. El 1966 va aparèixer a la portada un titular que deia: “The Watts
venen els seus ossos per comprar guitarres elèctriques”. Aquesta iniciativa,
confessa ara Àngel Guàrdia, membre fundador del grup, “es va fer a través del
nostre representant. Els esquelets els comprava la seva dona, se suposa que per
a una facultat de medicina”. No se sap quina. Però el seu fill Franc recorda
que “de petit el tenia molt preocupat que jo em quedés sense ossos”, diu rient.
El cas és que la notícia va donar la volta a l’Estat espanyol i va implicar una
bona publicitat per a aquells joves que acabarien enregistrant tres EPs.
La dècada dels seixanta va ser una eclosió. L’any 66, els
Watts van anar a Palma.
Hi van restar poc més d’un estiu, on van ser el grup
resident d’un local anomenat Al Rojo Vivo. Va ser un estiu de pel·lícula. A
través d’un turista anglès els van proposar anar a tocar a Londres, “però ja
estàvem en quintes, i a Capitania General no ens van deixar marxar. Imagina’t
anar a Londres a l’època daurada dels Beatles, dels Kinks…”. El setembre, de
tornada, quatre dels cinc membres del grup van haver d’anar a fer el servei
militar “i aquí s’acaba la història”, lamenta. En tornar de la mili, uns es van
casar i els altres ja treballaven. Es va acabar fer músic
* * *
Al número 34 de la revista Fans, cap al 1966, apareix a la
portada el titular següent: “The Watts venen els seus ossos per comprar
guitarres elèctriques”. Personalment, vaig pensar que havia de ser molt
incòmode tocar sense esquelet i que la imatge física de la banda es ressentiria
no poc. A l'interior aclarien que aquesta venda es feia a una facultat
universitària i no es faria efectiva fins a la mort dels propietaris. La
notícia va capgirar una Espanya entre perplexa i divertida. El que va
aconseguir ràpidament és un plus de publicitat per a aquest nou grup
sabadellenc.
Els primitius amos dels esquelets eren Antonio García
Romera, Joaquín Català, Ángel Guardia, Juan Navarro Montoya i Buenaventura
Fabregó. El nom dels Watts va començar a sonar per causes extramusicals i de
seguida un segell va voler treure profit de l'assumpte. Publiquen dos EP a la
mateixa setmana: “Girl / Balla Balla” (Philips, 1966) i “Llàgrimes de Rock /
Lupe / Un, Dos, Tres / Tot És Part de Tu” (Philips, 1966).
Encara editarien un tercer disc: “Llegaste Tarde / Bang
Bang / No Te Vaig Querer / Solo Tu” (Philips, 1967). Recreacions de Sonny &
Cher i Rolling Stones
https://lafonoteca.net/grupo/los-watts/
EL PRIMER DISC
El conjunt LOS WATTS (Esquelets), va tenir les seves primeres actuacions el juny de 1965, aconseguint gran popularitat per la venda que van efectuar els seus components dels seus corresponents esquelets, per a l'obtenció de fons per a la compra d'instruments. El 31 de desembre del mateix any, obtinguessin el títol: Recormans Nacionals de resistència, en actuar 25 hores sense Interrupció al Club Juvenil de Sabadell. Han actuat a tot Catalunya, aconseguint gran èxit en totes les seves actuacions i comptant-se per milers els seus fans.
Els integrants del Conjunt son
Joan Navarro Montoya. Té 20 anys. És el cantant i ve d'Almeria
EL DISC
Cara 1.
MAL MUCHACHO - "Bad, Bad, Baby". (Brown/Gibson
Johnson / Mallett)
GIRL -(Lennon / Mc. Cartney)
Cara 2:
BALLA, BALLA (Horst Lippok)
AL ROJO VIVO (Miguel Villegas / Cristòbal Ramir
***
DIARI DE SABADELL
Resultats de la cerca "Los Watts"
https://www.diaridesabadell.com/?s=Los+Watts
***
ENTREVISTA ALS COMPONENTS DELS WATTS
A RÀDIO SABADELL
***
VERSIO MODERNA
AL ROJO VIVO
.png)
VIDEO
RESUM DE LA HISTORIA DELS WATTS
 |
| HISTÓRIA WATTS |
https://www.youtube.com/watch?v=WMG7kgHZHdU
***
DIARI DE SABADELL
Els Watts reviuran. I això que no estan morts, perquè si fos
així hi hauria algú que seria propietari dels seus ossos. Sí. L’any 1966 van
anunciar públicament que es venien els seus esquelets per comprar instruments,
en una surrealista acció de màrqueting. No només els va servir per tenir
guitarres noves, també van aparèixer a portades de revistes musicals com la
Fans.
El grup de la Creu de Barberà reviurà metafòricament en un
homenatge pels 60 anys de la seva fundació dissabta al Teatre Principal aquest
dissabte, a càrrec del grup tribut Los Watts 6.0. Està format per Raúl
Maldonado (veu principal), David Felguera (guitarra i cors), Xavi Felguera
(guitarra, teclats i cors), Toni López (Bateria) i Franc Guardia (guitarra i
cors), fill de l’Ángel, un dels fundadors i baixista de la banda. Els altres
membres originals van ser Antonio García Romera, Joaquín Catalán, Juan Navarro
Montoya i Buenaventura Fabregó.
https://www.diaridesabadell.com/2024/06/06/the-watts-homenatge-teatre-principal/
***
ELS WATTS MALLORQUINS
Watts:
Conjunt alcudienc format aproximadament l’any 1964. A
aquells primers moments, el grup es deia Los Bennis i al seu capdavant hi havia
Llorenç ‘Rialla’ (veu, guitarra): la seva sortida coincideix amb l’entrada de
Juan Navarro Montoya, vocalista del conjunt català Los Watts, l’any 1965. Amb
la seva incorporació, el grup es canvià de nom i passa a haver-hi dos conjunts
amb el mateix nom –uns catalans i altres mallorquins– cosa que, freqüentment,
dóna lloc a confusions. A la primera formació hi trobem també els germans
Bennassar Amengual, Esteve (guitarrista fins 1969) i Tomeu (teclat), Toni
Domingo Casesnoves ‘Tabaco’ (baix, veu) i Toni Domingo Perelló ‘Xilla’
(bateria). Sotmesos a constants canvis de formació, per Watts hi passaren
altres músics com Joan Llompart Salort (guitarra, 1967-1978; ex-Los Yeti),
Miquel Campomar Riutord (teclats, 1969-1970), Joan Morro (baix i trompeta,
1973-1974), Tomeu Ques (teclats, 1974-1975; ex-Los Xara) o Toni Belmonte
(guitarra i veu, 1975-1978; ex-Los Pies Negros). Orientats al món de les
versions, se’ls pot enquadrar estilísticament dintre 475 del boom del soul
viscut a finals dels seixanta, amb referents com James Brown, Otis Redding o
Earth, Wind & Fire: apart, també van fer covers alguns dels grans èxits
dels Beatles, Rolling Stones o Bee Gees. Actuaren principalment a la zona
d’Alcúdia (Sa Cova Quintana, Carabela, Rasputins, etc), però també a altres
indrets com Palma, Artà, Ca’n Picafort o Port de Pollença. Es van dissoldre
l’any 1978
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html
%20RESTAURANT%20EL%20ROJO%20VIVO.png)
Comentarios
Publicar un comentario