ROMÀNTICS

L'any 1961, Francisco Aguiló Rotger, de 21 anys, de jovent va fundar juntament amb Rafel Pomar, i Miquel Molinàs, un trio que anomenaren "EL TRIO LOS PINCHOS". La primera actuació en públic fou al Concurs de Ràdio Inca, el fet és que quedaren e tercers.

L'any 1963, juntament amb Sebastià Tauler i en Miquel Ramis, tots cinc fundaren el grup els ROMANTICS BOYS. Dia 26 de juliol, actuaren a l'Hotel Alomar a Can Picafort (l’únic que hi havia a aquell temps). Amb la cançó "CUANDO CALIENTA EL SOL".

Més endavant va quedar amb el nom de ROMÀNTICS tot sol, ja que era més comercial, varen gravar primer un "singuel" amb la casa "Belter" van gravar "ALINE" "LARGA CALLE" "TU ME DIJISTE ADIOS" "MIS MANOS EN TU CINTURA" i després amb la casa Fona i ja vingueren els LP s. entre els anys 1970 i 1972. Entre les cançons més anomenades: "FIESTA" "CADA DIA TE QUIERO MAS" ADIOS LINDA CANDY" "SUEÑO QUE VOLVERAS" "OJOS DE ESPAÑA, i PARADISE OF LOVE." "TRAS MIS PASOS" "CAN PICAFORT"

ROMÀNTICS

***

Per conèixer millor la història d'aquest grup de Muro, he posat el resum de l'entrevista Agebeli, un número especial de l'any 1988, dels mesos juliol-agost.

***

Ara mostrarem un poc d'història amb fotografies:

ROMÀNTICS Boys.

Romàtics Boys

ROMÀNTICS

Los Romàntics

EN PACO, el cantant.

Francisco Aguiló Rotger

CRÒNIQUES D'EN MIQUEL VIVES A LA PREMSA.

ELS DISCS

CAN PICAFORT

Per escoltar la cançó pitja l'enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=HyJDwSVdhIk

CADA DIA YO TE QUIERO MAS.

Cada dia yo te quiero mas

https://www.youtube.com/watch?v=PWj-idD3gWg

LA MÀQUINA DEL RITMO 1975

La màquina del ritmo.

https://www.youtube.com/watch?v=HVXOLt0iHR

SANSÒN I DALILA

Sanson y Dalila

https://www.youtube.com/watch?v=X6j0xbzpT_E

NIÑA NO TE PINTES TANTO.

Niña no te pintes tanto

https://www.youtube.com/watch?v=tCtKNz4bQGQ

TRAS MIS PASOS

Tras mis pasos

https://www.youtube.com/watch?v=PQl4uAg7DB8

***

Ve a hacerte broncear

https://www.youtube.com/watch?v=4TQ_2K0sFyA

***

ENTREVISTA

Tot va començar cap allà l'any 1961. Per aquell temps es feien uns festivals al Saló Centro i hi actuàvem molts de joves. Així va ser com En Rafel Pomar, En Miquel Molinas i En Paco Aguiló decidírem formar un trio al qual batiarem amb el nom de Trío Los Pinchos». Vàrem participar en un concurs que organitzava Ràdio Inca i arribàrem a la final, que se celebrà a la plaça de Toros. Quedarem tercers. Aquella va ser la nostra primera actuació en públic. Et podem assegurar que les cames ens tremola-ven. Hi actuaven en aquest festival «Los 5 Latinos» i noltros ja cantàvem el tipus de cançó melòdica que interpretàrem després amb els ROMÀNTICS. En Miquel tocava la guitarra, En Rafel la bandúrria i En Paco era el vocalista

- Vàrem parlar, En Jaume Picó i En Paco, de fer un conjunt. Comentàrem la idea amb En Miquel Molinas i amb En Sebastià Tauler (Coco). Ens posàrem d'acord i escriguérem una carta a En Miquel Ramis (Blanc) que feia el servei militar a Cartagena, a veure si volia tocar la bateria amb noltros. Va contestar dient que estàvem locos volent tocar només amb 5 elements, ja que en aquella època proliferaven les grans orquestres. Noltros li contestàrem dient que havíem vist altres conjunts, com els Javaloyas que amb 5 tocaven molt bé. Finalment, va dir que sí i noltros ens posàrem a assajar. Quan ell va tornar a Mallorca ja ho poguérem fer junts.

La primera actuació? Va ser el 26 de juliol de 1963, a l'Hotel Alomar, en aquell temps l'únic hotel de Can Picafort. Cuando calienta el sol va ser la primera cançó que muntarem.

Tanmateix, és estrany que tocàssiu sense baix, perquè en Paco el va aprendre a tocar més tard.

Sí, ho era. Més avant el Col·legi Sant Francesc ens deixava un contrabaix d'aquells grossots. El passejàvem fermat damunt el cotxe. Jo encara no el sabia tocar-diu, en Paco-i li pegava per allà on podia.

Quin temps vàreu assajar abans de sortir a tocar en públic?

Tres o quatre mesos. Dúiem dotze cançons de repertori i no bastaven per omplir la vetlada. Per això, quan l'acabàvem, dèiem: complaciendo una petición...», repetiem les cançons i així sortíem del pas.

Amb quina freqüència actuàveu?

Primer dos dies a la setmana. L'any 64 ja tocàvem diàriament i durant aquests 16 anys de tocar no crec que descansàssim ni dos mesos.

Alguna anècdota d'aquells primers temps?

Vàrem anar a fer una berbena a Sa Caseta d'es Capellans. Tocàvem damunt el camió de l'amon Nadal Soller. Des de les 10 del vespre a les 5 del matí, una orquestra tota sola. Ja a les tantes de la nit, comentàvem entre noltros: aquesta només l'hem tocada cinc vegades... I la tomàvem repetir. El conjunt ja va començar a sonar.

Varen venir a cercar-nos de l'Hotel Gran Playa, que se'n va fer nou, de l'Hotel Molins de la Cala de Sant Vicenç, i del Bolero de Cala Ratjada. Anàvem turnant. Els dies que tocàvem a Can Picafort, fèiem doble-te a una Sala de Festes que es deia «La Joya».

Al cap de 4 anys en Miquel Ramis sa va retirar i va entrar en Toló, que devia tenir uns 17 anys. Duia unes Idees molt llançades... i un poc que el frenàrem noltros i un poc que va envestir ell, el conjunt es va modernitzar bastant.

Inicialment, el nom del conjunt era el de <ROMANTICS BOYS»; com va ser que elegíreu aquest nom i per què després retirareu el «BOYS» de darrere?

Lo de ROMÀNTICS va sortir per culpa del tipus de música que fèiem. Crec que va ser en Rafel Frare que va afegir els BOYS per fer-lo més comercial. Llavors quan anàrem a actuar a Palma ens adonàrem que el nom quedava una mica desfasat i ho deixàrem en ROMÀNTICS tot sol.

Primer tocàvem al local de l'Assistència Palmesa-na, que en aquell temps hi feien ball. Allà va venir un sen-yor anglès que li deien Mister Thomas, acompanyat d'en Bravo, el representant, i el conjunt li va agradar tant que ens va fer un contracte d'un any per inaugurar Zhivago.

Recorda'm que actuàvem als festivals matinals del Li-ric. Davant noltros tocaren dos o tres conjunts molt renouers i els omplirem de domàtiques. Aquell dia estrenàvem un traje i et pots imaginar el retgíró que dúiem abans de sortir. Ho férem i ens posàrem a tocar música senzilla, com Embustero y bailarín» i vàrem tenir un èxit fabulós.

En Sebastià va tocar 7 o 8 anys. Es va retirar i va entrar En Josep Moyà, un trompeta de Palma.

Abans, però, Ja havíeu gravat els vostres primers discs. Parlem del que va encetar la sèrie.

El senyor Gabriel Barceló ens va patrocinar un disc que gravàrem a Barcelona, a la Casa Belter. Partírem tots cinc cap a Barcelona, carregats amb tots els instruments. La ex-periència no va esser molt bona. Vàrem pagar la novatada. Encara tocaven en Miquel i en Sebastià.

Quines cançons gravàreu?

«Aline», «Larga calle», «Tu me dijiste adiós» i «Mis manos en tu cintura. Vàrem vendre tota l'edició.

El disc el gravàrem només en dues pistes: música i veu. A les 7 del capvespre començàrem a gravar i acabà-rem a les 7 del matí.

El segons disc ja el gravarem amb una casa discogràfica, la Casa Fonal. Gravàrem les veus a Barcelona i la música aquí. No hi va haver cap disc que ens costàs ni un cèntim. La casa discogràfica corria amb totes les despeses.

- Després d'una llarga sèrie de discos senzills va arribar el LP.

-La gravació durà dues setmanes bones. Ens dugué molta feina, el gravàrem en 6 pistes. Férem una tirada de 1.000 exemplars i també es veneren tots. Quines varen ser les cançons més destaca-des d'aquell disc?

Golondrinas blancas», «Las Palmeras i Tabú Aquesta darrera cançó sempre ens va donar un extraordinari rendiment. No l'assajarem mai. Vàrem començar de pardaleria a fer la moneia i el siurell i per tot allà on anàvem el mos demanàvem.

En aquest disc hi havia cançons d'en Toló, d'en Joan Julià i una de teva, per cert.

-També féreu moltes berbenes...

En aquest temps firmarem una exclusiva amb Espectáculos Oro d'unes 20 berbenes cada estiu i sempre teniem problemes perquè havíem d'enviar un conjunt que ens substituís a les Sales de Festes els 5 darrers anys actuàrem a Maquiavelo cada dia-i com que moltes vegades no eren tan bons com noltros, els propietaris es queixaven.

Vàreu fer sempre la música que volguéreu o vàreu cedir a pressions de qualcú?

Ningú ens va imposar mai el repertori. A dins el conjunt hi havia diversitat d'opinions, i això era bo. N'hi havia que volien fer música de qualitat, difícil, i altres recolzàvem una música més comercial. Per una raó: noltros fèiem música per ballar i segons quina cançó tocàvem la pista estava buida, en canvi, quan tocàvem peces més comercials s'omplia tot d'una.

-Va canviar molt el públic des dels començar -Va canviar molt el públic des dels començaments als darrers anys?

Quan anàvem a tocar a l'Hotel Molins, els turistes et demanaven una cançó i si la tocaves et donaven 1.000 pessetes de propina i ara, si podien, s'endurien els cables... El turisme ha anat molt per avall.

- No vàreu prodigar massa les composicions pròpies?

-No. Només férem 567 cançons. En Toló Pomar escrivia la música.

-I com va ser que decidíreu acabar de tocar?

Tocar cada dia ens va fer avorrir la música. Quan s'agafa en un pla professional és per morir-se, val més anar a picar esquerda. Tothom estava cansat i tots ens volíem retirar per dedicar-nos a les feines pròpies.

https://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Algebeli/_1988_me/s07_08_n.dir/Algebeli_1988_mes07_08_n0163.pdf