ELS WATTS ALCUDIENCS



 

Toló Ques el farmacèutic d'Alcúdia que va recomanar al conjunt de Sabadell per anar a tocar al Rojo Vivo l'any 1966 va acabar tocant  amb el conjunt els Watts, una vegada dissolts aquells.

Ara ho recorda així: Joan Llompart Salord que feia també aquells anys feina a la farmàcia  li va demanar que l'ajudes per tocar amb ells.

Així que el conjunt aquells anys va estar format per  en Tolo Ques que  venia dels Xaras, tocava l'orgue. Toni Domingo Casesnoves  de mal nom en Tebacó, posava la veu i tocava la guitarra al baix. Toni Domingo Perelló, de mal nom en Xilla, tocava la bateria. Joan Llompart Salord, havia tocat amb els Yeti tocava la guitarra.

Abans hi havia hagut al Port d'Alcúdia  Los Pies Negros, o els Bennis. 

Recorda que tocaven a la Cova Quintana,  una cova mig abandonada de l'amo en Pep Salord que està al carrer Capità Pere Pax d'Alcúdia.

Segons pareix, la idea  la tingué Narcís Vilaire  i o Josep Alabau.  Ara després de 40 anys tancada els nous propietaris l'han rehabilitada, però deixant  detalls que conserven la frescor del passat.

Toló Ques Cànaves. Joan Llompart Salord.
Joan Morro. Toni Domingo Perelló










***

CARTELL DELS WATTS D'ALCÚDIA

D’esquerra a dreta són. Toni Domingo Perelló, Tomeu Bennasar , Toni Domingo Casanovas, Joan Llompart Salort i Toni Belmonte Simón. 


***

Conjunt alcudienc format aproximadament l’any 1964. A aquells primers moments, el grup es deia Los Bennis i al seu capdavant hi havia Llorenç ‘Rialla’ (veu, guitarra): la seva sortida coincideix amb l’entrada de Joan Navarro Montoya, vocalista del conjunt català Los Watts, l’any 1965. Amb la seva incorporació, el grup es canvià de nom i passa a haver-hi dos conjunts amb el mateix nom –uns catalans i altres mallorquins– cosa que, freqüentment, dona lloc a confusions. 

A la primera formació hi trobem també els germans Bennassar Amengual, Esteve (guitarrista fins a 1969) i Tomeu (teclat), Toni Domingo Casesnoves ‘Tabaco’ (baix, veu) i Toni Domingo Perelló ‘Xilla’ (bateria). 

Sotmesos a constants canvis de formació, per Watts hi passaren altres músics com Joan Llompart Salort (guitarra, 1967-1978; ex-Los Yeti), Miquel Campomar Riutord (teclats, 1969-1970), Joan Morro (baix i trompeta, 1973-1974), Tomeu Ques (teclats, 1974-1975; ex-Los Xaras) o Toni Belmonte (guitarra i veu, 1975-1978; ex-Los Pies Negros).

 Orientats al món de les versions, se’ls pot enquadrar estilísticament dintre 475 del boom del soul viscut a finals dels seixanta, amb referents com James Brown, Otis Redding o Earth, Wind & Fire: a part, també van fer covers alguns dels grans èxits dels Beatles, Rolling Stones o Bee Gees. 

Actuaren principalment a la zona d’Alcúdia (Sa Cova Quintana, Carabela, Rasputins, etc), però també a altres indrets com Palma, Artà, Can Picafort o Port de Pollença. Es van dissoldre l’any 1978

 

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html



**

Postal de l'any 1967

***

Pots seguir els meus escrits al canal de whatsapp ROTERS.

Aquí tens l'enllaç:

https://whatsapp.com/channel/0029VanhI98AjPXDFPgnWo2N

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ELS PICADORS. Un fenomen mallorquí.

Imagen
DO YOU SPEAK ENGLISH Du iu spic inglisch?  Així més o manco,  ho pronunciaven  un grup de joves,  devers els anys 1970. Eren  dels pobles veïns de Can Picafort, i anaven  a practicar  les llengües estrangeres,  amb les turistes. Aquests, havien vingut, de distints indrets d’Europa, per  gaudir d’uns dies de vacances, a l’Illa de la Calma. Aquells joves eren, el resultat d’un experiment,  de l'anomenat; “Plan de estabilizacion de 1959”.  Aquest pla,  pretenia  l’equilibri  intern i extern,  per sanejar  l'economia del país. Segons en conta na Roxana Hervas, al seu Màster,  i que recomano la lectura, per entendre les distintes raons del fenomen. Aquell fet, canviaria per sempre l’Illa de Mallorca, els seus pobles,  els costums, el paisatge, la manera de viure  i d’entendre el món.   A  més, donaren lloc,  a una paraula,  que representava un estil  de relacionar-se, ...
Leer más

MODA ANYS 70

Imagen
Una cosa era la moda  en el món, i altra ben distinta, la que s’usava als pobles de Mallorca. Tanmateix, sí que arribava, a orientar cada vegada més, a finals dels 70. Aquell temps, però,  jo rècord que els nins, dúiem calçons curts, que es feien a mida. (Ara crec que això ha desaparegut). Abans el temps per estrenar, solia ser pel Corpus, o per Tots Sants. Abans a cal sastre, ens duien a assetjar, un parell de cops (Enga tallar,  i cosir. Amb el temps "sesir", paraules que crec han caigut, a la paperera, per al  desús). Les nines anaven a la modista. També es feien els vestits a mida, i suposo que  anaven, a provar-se els vestits, més vegades que els nins.  Els jerseis es feien a mà, i quasi sempre a casa. La roba, per aquel temps, era de més llarga durada, i tant que durava, fins que no podia aguantar molt més. Apedaçar  era una paraula utilitzada, quan la roba patia esqueixos. Més endavant, record  que vingué la roba de llista, (o...
Leer más

CAN PICAFORT ANYS 50

Imagen
L'AROMA DE LA MAR I L'AIRE DEL PINAR. Ayns enrere, quan just hi havia dues filades de cases,  els noms dels carrers principals,  eren Jaume I i Jaume II, el mateix que  anys despres, passaria anant cap al barri dels inquers. Era com un poble, o Colònia per passar l'estiu. Els mesos quan Mallorca era un forn, i les feines de la recol·lecció  al camp, estaven en plenes meses, per posar a cobro, les provisions per passar  l'hivern.  Un grup de nins i nines, de famílies privilegiades, podien gaudir  d'aquest paradís.  Les cases de la segona fila, a la part de les portasses, on tenien la paisa per donar menjar l'ase,  servien per guardar el carro, bé, algunes ja hi tenien els primers cotxes, tenien enfront de l'altra part del carrer, un frondós bosc.  El romaní florit, les mates plenes de bolles vermelles del llentiscle, que romanien baix  l'ombra dels pins, odoraven a resina.  Feien una sensació de llibertat, moguda pel vent  ...
Leer más