LA BALANGUERA. Vista des de distints caires.
Aquest any en farà 100 anys, que es va estrenar a Mallorca, la versió musicada, del poema de La Balanguera. Va ser pel mes de juliol de l'any 1926, i va anar a càrrec de l'Orfeó de Sabadell, Ciutat que ha lligat la música amb Mallorca. Ara en venen al cap els conjunts, els Watts o els Watusi, entre d'altres.
L'autor del poema, Joan Alcover Maspons, no va poder veure l'estrena, pel fet que havia deixat aquest món, dia 25 de febrer de l'any 1926, ara farà també 100 anys.
Amb motiu d'aquest centenari, he volgut fer una recerca, del que és de l'himne de Mallorca, el que representa, i quin és el seu missatge intern, que ens dona. La Balanguera es va declarar com himne oficial pel Consell de Mallorca, dia 4 de novembre de l'any 1996. Aquest any 2026, en farà 30.
Seguint l'exposició he intentat entendre, els versos del poeta Joan Alcover, el que ens volia dir amb els personatges, a què fan referència els versos. Aquest fet ens dona a conèixer, la mitologia grega de les Moires, encara que ell fa referència a les Parques, que són igualment, que les de la mitologia romana, representant les deesses de la vida, Nona, la que ens ajuda al naixement, Dècima, que ens guia durant la vida, i Morta, que finalment, quan arriba el moment, en què ens talla el fil de la vida.
Per altra banda, fa referència a l'arbre de la vida, els nostres ancestres, que són les nostres arrels, d'on neix la nostra identitat, la nostra manera de ser, amb totes les particularitats, les que volem conservar, i les que ens dona forces, per seguir endavant. L'avior representada a l'escultura, que en Joan Lacomba volgué incloure tots aquests sentiments, avui l'obra ha arrelat, davant l'Institut Berenguer d'Anoia d'Inca.
No sé si es tingueren en compte totes aquestes virtuts, a l'hora d'elegir, la versió musicada com himne de l'Illa, o just es va basar en la seva popularitat. En tot cas, ara que vivim abstrets per les noves tecnologies, que ens venen una moto sense pedals, és el moment de donar-li difusió, i fer-la sonar per cantar, que és una música agradable, com totes les que va fer Amadeu Vives.
També són interessants les versions, que fan sonar les bandes de xeremies, que és un instrument tan nostre.
La Balanguera ja existia al cançoner popular, amb altres lletres, altres ritmes i distintes versions, per ballar normalment amb rotlo. Així que amb la idea de conèixer els antecedents, he exposat algunes versions, que he cregut interessants, donat que en temps antics, també eren molt populars. Crec que descendien de les estrofes, dels glossadors occitans.
Finalment, he volgut parlar dels autors, amb un petit resum de cada un, però que si vols entrar mes en detall, o llegir els poemes, als enllaços trobaràs informació àmpliament. Just basta pitjar, les lletres de distint color.
És curiosa la iconografia de la balanguera, que no és gens abundant, apareix dibuixada quasi sempre, com una filadora terrenal, que en realitat era així, abans del poema de Joan Alcover, però ja en aquell temps, també tenia un doble sentit, fent un joc de paraules, o utilitzant elements com la caldera. A la Bolangera, es parla del colom, o a l'ansat, que és una olla de terra, amb una sola ansa.
Segurament podria anar descobrint moltes més coses, de moment en dono per satisfet, amb el que he après, i m'encantarà, que també a tu et pugui agradar.
La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil.
Arribat a aquest moment tan profund, he pensat.
Idò qui llamps era la Balanguera?
El nom té origen, amb una paraula francesa: Boulangère, que traduït vol dir fornera. Però que també es pot associar, a una dansa que es balla en rodó, fent rotllada. També és confosa, amb la paraula Berenguera, que es podria utilitzar per anomenar, una persona, sense determinar quina. Com dient. En tal, i en tal altre.
La Balanguera en definitiva, és una espècia de fada vella, que ens teixeix la vida. Per aquest motiu el poema, ens introdueix en molts de misteris, que ens agradaria descobrir.
***
Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per a demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Però la fornera, tampoc és d’aquest món.?
No, perquè Joan Alcover, transforma el personatge de la Bolanguera, amb les divines parques
Qui és la Parca?
La Parca té el seu origen, o descendeix de les moires.
Les Moires eren imaginades com les tres germanes, tres velles filadores, anomenades: Cloto, Làquesis i Àtropos. Totes tres trenen, els fils de les vides humanes, i després els tallen. A la mitologia grega, Cloto se li apareixien a l'infant, al cap de tres dies del naixement, per fixar el seu destí. Cloto, la germana petita, controla el naixement. Làquesis teixeix els fils durant tota la vida. La germana gran, Àtropos, talla el final els fils de la vida.
Eren divinitats itàliques, protectores de la gestació i del naixement, i que també gestionaven la mort. Tal ment com a la mitologia grega. Els noms passen a ser els de Nona, Dècima i Morta.
Joan Alcover al seu poema, les dona vida dient: Com una parca bé cavil·la," i seguidament li traspassa els poders, a La Balanguera que fila, fila i filarà, els destins de la vida, assimilant-la, a una tela per al demà.
Aquestes fades o deesses, tal ment les, passa a altres mitologies, tal com a la mitologia nòrdica, que les anomena, les tres Normes. Al mateix que a la mitologia romanesa, on les diuen, les Ursitoare.
Vet aquí el secret de La Balanguera misteriosa, que fa la feina com una aranya, quan realment el que filaven, eren les nostres vides, fent la tela per a demà, on se'ns atrapaven com la tela de l'aranya. Controlant així, el destí que ens donen, a cada un de nosaltres.
Segurament tots, en algun moment de la vida, ens hem sentit, com a teresetes en el teatre, sense poder decidir el nostre futur. Sí que és profunda la poesia.
Tot un poema.
***
Girant l'ullada cap enrere, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera, sap on s'amaga la llavor.
Aquí Joan Alcover, torna a transformar l'esperit de La Balanguera, fent que la fornera misteriosa, guaiti dins les arrels dels avantpassats, i transforma l'arbre generacional, és a dir els nostres avantpassats, dins l'esperit de l'essència de la comunitat.
Sempre he pensat, que cada un de nosaltres, ens podem imaginar, com una fulla d'un arbre. La fulla, és a dir; jo i tu naixem i creixem, durant la vida, a través de la fotosíntesi, aportem al nostre arbre, els nostres coneixements, les nostres propietats, els minerals i elements necessaris, per fer créixer la fusta de la branca. En morir, en caure, seguim vivint dins la soca, on hem aportat el nostre esperit. Aquí comença la teoria de la immortalitat, feta realitat. D'aquesta manera, viurem eternament dins l'arbre, l'arbre que seguirà creixent. Fins i tot, dins l'arbre nou, que amb la llavor es reprodueix.
La misteriosa Balanguera, en sabia molt del nostre passat, el que és el present, i el que serà el futur.
La paraula Avior, que significa ascendència, és a dir els nostres padrins, és l'arbre genealògic. La Balanguera mira dins les ombres, que projecti l'arbre, i veu la constel·lació dels nostres avantpassats, a més diu, que sap on guarda la llavor.
Sap que com més gran és l'arbre, més profundes són les arrels. Com més grans som, més forts serem, i com més serem, menys ens podran derrotar. I ho diu així Alcover: Sap que la soca més s'enfila, com més endins pot arrelar.
***
MIRANT AL FUTUR.
La continuïtat de l'avior, queda reflectida amb aquestes estrofes. Per una banda, els joves planifiquen tradicionalment, la supervivència de la comunitat, mentre els pares i padrins, s'alegren i els dona esperança, de què el llinatge seguirà. Els versos les anomena, com els que ja es preparen per morir, una vegada vist realitzat, el seu l'instint de supervivència.
Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons, veu com davallen a les fosses, els qui ara viuen d'il·lusions.
Durant aquest temps ho celebren, i fan córrer la bona nova, i diu dels ascendents més propers; els que a la plaça de la vila, surten a riure i cantar.
Aquestes estrofes quedaren fora de l'himne.
L'aspi és el basto de tres pams de llargària, que té dues vergues que la travessen, on posar el fil abans de poder fer la troca, i que la filadora el va movent. La filadora, normalment és una dona vella, que sap manejar aquest instrument, molt bé, i per això l'estrofa diu: Bellugant l'aspi, el fil cabdella, i de la pàtria la visió, fa bategar son cor de vella, sota la sarja del gipó.
Aquí introdueix altre cop un element visionari, en aquest cas de la pàtria, com a territori que uneix a la comunitat, que a la filadora li dona, una vibració d'estima de la seva roqueta. L'estrofa descriu la seva vestimenta, que resguarda els batecs del seu cor.
El Gipó que és una peça de roba ajustada, que no arriba més avall de la cintura, que els cavallers, la duien avall de l'armadura, substituint a l'anterior gonella. A la rima, aquesta vestimenta ja la du la filadora, que a més descriu el trenat, sarga o sarja que és la textura de la roba, què està fet el gipó.
A la mateixa estrofa, la Balanguera tornar a agafar el seu sentit visionari, que pot predir el futur, ara ja revestida, amb els seus passats mitològics i ho diu: Dins la profunda nit tranquil·la, destria l'alba que vindrà.
LA DARRERA ESTROFA.
Per acabar l'himne la Balanguera, ara revestida des dels orígens de la civilització, fins a la visió del futur, treballa aquesta tela, que en dona vida, ens protegeix de la intempèrie, a més ens allunya, del fred de la nit i del temps, seguint la seva missió teixidora, entre fils per fer teixits. De tradicions i d'esperances, teixeix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de nuviances, amb cabelleres d'or i argent.
Tenyeix la tela que ens representa, carregada de la tradició, i ens dona cobertura, en el futur per als més joves, però sense perdre el fil, dels avantpassats, donant continuïtat i supervivència. Moment en què entren en escena, els metalls més estimats, per ser la moneda que pot comprar, seguretat i defensa, com és l'or i l'argent.
Despres inclou, les etapes de la vida hereves del passat, que duem dins l'ADN, com és el perfil de la nostra identitat. Dona el directori als que ho poden fer, als que estan al poder, i a tots els que viuen en el moment. De la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va.
Aquesta estrofa és la tanca els versos, per finalitzar l'himne, repetint la feina començada, la feina que mai acabarà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
***
LLETRA DE LA BALANGUERA
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per a demà.
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere,
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera,
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila,
com més endins pot arrelar.
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances,
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances,
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila,
de la vellura que se'n va.
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons,
veu com davallen a les fosses,
els qui ara viuen d'il·lusions,
els que a la a la plaça de la vila,
surten a riure i cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió,
fa bategar son cor de vella,
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la,
destria l'auba que vindrà.
la Balanguera filarà.
ANTECEDENTS.
En el cançoner popular, es recullen algunes cançons antigues, entre les que podem recordar, la de Joan petit, que es cantava a l'arc mediterrani, que va des de València fins a Francià, i fins i tot al País Basc. De fet, la cançó, tindria el seu origen des del segle XII, i descriu la tortura d'un pagès occità.
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=mdNuH7seoj8&list=RDmdNuH7seoj8&start_radio=1 |
Els trobadors recorrien els pobles, en els quals anaven contant històries, per prevenir la gent, de fets que havien passat. Ho feien amb glosats, que anaven canturrutxant, per tal que fos bo de recordar, i a la vegada que altra gent, ho pogués transmetre, per no oblidar. Ara en ve a la memòria, com Berenguer d'Anoia, era un trobador nat a Inca, que escrivia la poesia amb occità. L'Institut d'Inca va escollir el seu nom, i actualment té a l'entrada, una gran escultura de la Balanguera.
El ball d'en Joan petit, es feia assenyalant cada part del cos, en el moment que es cantava. El dit, la mà, el colze i així seguint.
Un ball antic era la Bolanguera, que es cantava donant voltes, encreuant el braç, d'un en l'altre, fent mitja volta, i canviant de braç, mentre s'anaven cantant les estrofes. Una d'elles deia: La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Posau foc a sa caldera, sa caldera bullirà.
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=dd3H-tgl848 |
Si fem cas a les informacions, recollides al cançoner popular, veurem que la Bolanguera, ja es cantava com pronunciant Balanguera, l'any 1860. El nom té el seu origen, amb la paraula bolangera, del francès bolangère, que vol dir fornera.
Segons altres informacions, diuen que també es podria confondrà, amb la Berenguera, cançó popular de les Illes Balears, recollida al Manat de cançons, i que la lletra diu: La berenguera té un pi, s'olla, s'olla fa bullir, sense llenya ni carbó, trel·larit, larit, laró.
És interessant recollir la lletra, del ball la Bolanguera, per així entendre el poema, que finalment li posaria lletra, Joan Alcover. Les estrofes que he localitzat deien així:
La bolangera 'n te un colom,
que ab la qua, que ab la qua,
la bolangera 'n te un colom,
que ab la qua escombra 'l forn.
aixís va la bolangera.
La bolangera 'n te un ansat,
ahont hi cuina, ahont hi cuina,
la bolangera 'n te un ansat,
ahont hi cuina lo veinat.
Hi cuina en Pau y en Pera,
fesla ballar la bolangera...
Com diu Roser Massana Feliu, alguns lo comensan d' aquesta manera:
que no li costan gaire,
que 'ls ha guanyat filant,
desde Ripoll á Ridaura.
Tan per devant com per darrera,
fesla ballar la bolangera.
És en aquest context, que Joan Alcover, basant-se en aquestes cançons i balls, fila en doble sentit, el poema que es va donar a conèixer, i publicar al llibre, Cap al Tard, dia 15 de febrer de l'any 1903. El que havia estat una dona capbuida, o una fornera, a França, era una cançó, que es ballava a Catalunya, França, gran part de València i a les Illes Balears. Transforma el personatge, simulant les parques, que filen el fil de la vida, a la mitologia romana, però a més les dona nous poders, com a profetessa i vident.
Seguint el fil de la Balanguera, fila, fila, la Balanguera filarà, canvia l'estrofa posau foc a sa caldera, sa caldera bullira, per les noves estrofes, que Alcover va incorporant.
L'any 1923 Amadeu Vives, li posa música, i s'estrena dia 29 de maig de l'any 1926, al Palau de la Música Catalana. A Mallorca, la va cantar l'Orfeó de Sabadell, el més juliol del mateix any. Va tenir un èxit tan gran, que segons el fill d'Alcover, en Pau, el públic en sentir-la es va posar dret, i la tornaren a cantar, fins a tres vegades.
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=C2EbaJGN1aI |
Més endavant Maria del Mar Bonet, la va popularitzar tant, que el Consell de Mallorca l'any 1996, la va convertir amb l'himne de Mallorca.
MARIA DEL MAR BONET 1981
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=sjJ4TxxD1nY |
SALOME ANYS 60/70
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=cD9wQBBfxeA |
JOAN ALCOVER. i MASPONS.
Joan Alcover, autor de la Balanguera, la va escriure dia 15 de febrer de l'any 1903 i va donar a conèixer el poema a un dinar en homenatge a Miquel Costa i Llobera i que el va publicar al llibre, "Cap al tard" l'any 1903. Aquesta és la veritable història de la Balanguera.
Joan Alcover transforma el personatge de la Bolanguera amb les divines parques que filen el fil de la vida, entrant de ple en el món mitològic dels romans. Però aquestes havien seguit el fil dels personatges de la mitologia grega: Les moires.
Joan Alcover fill d'una família benestant va néixer a Ciutat de Mallorca dia 3 de maig de l'any 1854. Vivia al barri de Sa Calatrava al carrer Sant Alonso número 24 des d'on veia la Bahia de Palma, Va finir dia 25 de febrer de l'any 1926 abans de l'estrena del seu poema musicat per Amadeu Vives.
Va estudiar a l'Institut Balear, on fou Estudi General Lul·lià, creat l'any 1865 i va ser el primer Institut d'Ensenyament Mitja a Espanya on tingué per professor a Josep Lluís Pons i Gallarza. Va ser condeixeble d'Antoni Maura, Joan Lluís Estelrich i de Costa i Llobera.
L'any 1869 va a Barcelona a estudiar dret a Barcelona i surt llicenciat en dret civil i canònic l'any 1878. Mentrestant publica els seus primers poemes l'any 1872 guanyant el premi extraordinari de Jocs Florals de Barcelona amb el poema La Creu l'any 1877. Les poesies les publicava a la Revista Balear durant aquests anys.
Al mateix temps ingressa a les files del Partit Liberal d'Antoni Maura i és elegit regidor de l'Ajuntament de Palma fins a l'any 1893 en què és elegit diputat a les Corts. Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític
L'any 1909 publica Cap al tard (1909). Inclou els poemes següents i els pots llegir pitjant els enllaços:
Cançons de la serra: La Balenguera, La Serra, L'ermitá qui capta, Cansó dels pins, El voltor de Miramar, La sirena, Notes de Deyá, El Rey, Ave-María, Miramar, Anacreòntica, Maternitat, Salutació, El vianant.
Elegies: Les Campanes, La Reliquia, Anyoransa, Desolació,Col·loqui, Dol, La Llengua patria, La Creu.
Endreces: Morí jove, L'hoste, Als autors de Horacianes yEnllà, A-n En Matheu Rotger, A-n En Joaquim Ruyra, Lo foraster a Mallorca, LaCansó popular, Fill d'ánima, El cacich, Recort de Sóller, Reyals mercès, L'Espurna.
Juvenils: La llágrima, Dins lo temple, Quiromancia, Plor d'infants, Cap al tard/Mallorca y Ramon Lull.
Poemes bíblics (1918).
L’any 1904 publica la seva teoria literària, que formula principalment en el seu text Humanització de l'art
L'any 1916 és nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Mor a Palma el 26 de febrer de 1926. L'editorial Selecta i publica la seva Obra completa l'any 1951, amb pròlegs de Miquel Ferrà i Joan Pons i Marquès.
L'any 1996, el Consell Insular de Mallorca aprova declarar la cançó La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives, l'himne oficial de Mallorca.
***
L'any 1923 va compondre l'obre coral de Balanguera de Joan Alcover, pel juliol de l'any 1926, enguany farà 100 anys, la va interpretar a Mallorca, despres de què fou estrenada dia 29 de maig al Palau de la Música Catalana.
Amadeu Vives i Roig va néixer a Collbató, dia 18 de novembre de 1871 i va finir a Madrid, 2 de desembre de 1932. Va ser un escriptor i compositor conegut bàsicament per l'obra lírica com per exemple la sarsuela de Los Bohemios o Doña Francisquita. Entre les obres corals de gran difusió popular podem destacar L'emigrant o La Balanguera.
Entre les cançons, misses i música instrumental podem ressenyar Missa de Glòria i Missa en Fa, l'Himne de Catalunya, els Episodis de mi vida.
Va conèixer Lluís Millet amb qui el 6 de setembre de 1891 va fundar l'Orfeó Català. Amb qui va estrenar diverses composicions musicals. Les més destacades foren de La Filadora, Els Segadors i Els tres tambors (1892). Composicions originals; Cançó de les palles i L'Emigrant (1893) La Balanguera, tres idil·lis (1926), La fira i Collsacreu (1927), Follies i paisatges (1928). Just és una petita mostra de les seves obres, si la vols veure completa ves al següent enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amadeu_Vives_i_Roig
LES IMATGES DE LA BALANGUERA.
Si fas una recerca ràpida, de les imatges de la balanguera, de seguida trobaràs una filadora. La representen com una dona envellida, amb un fus a la mà, i amb un vellí de llana, o amb la filosa, quasi sempre acompanyada de la roda, per enrotllar al fil. Altres vegades representada amb dibuix, altres vegades són fotos antigues, però sempre amb el gipó. Al cap la indumentària va canviant, que pot ser rebosillo, fins a un mocador.
En canvi, la representació amb escultures, la cosa canvia, i en poques ocasions les trobem. Una és de Jaume Mir Ramis de Felanitx, i representa L'Avior, l'arbre de l'antigor, com una mare en posició fetal, amagada dins les entranyes de la terra, que ja ha donat fruit, i a l'exterior es veu una mare, que braços en alt, sustenta el seu minyó.
L'altre de la qual vaig ser testimoni, des de l'etapa embrionària, la va realitzar Joan Baptista Lacomba i Garcia. També volent representar l'arbre de la vida. Acollint-se a l'estrofa Sap que la soca més s'enfila, com més endins pot arrelar.
L'escultura està arrelada, davant l'IES del Berenguer a Inca, que es pot veure des de l'antiga via romana, que anava de Pollentia a Palma, representada en blanc, es veu la soca, que acaba en tres branques, sense fulles.
***
LES FONTS:
https://felisos70.blogspot.com/p/furgant-dins-la-lletra-de-la-balanguera.html
***
https://felisos70.blogspot.com/p/la-balangura-antecedents.html
****
https://felisos70.blogspot.com/p/joan-alcover-i-amedeu-vives-autors-de.html
***
LA BALANGUERA AL BERENGUER
 |
| https://50anysintitutinca.blogspot.com/2021/01/la-balanguera.html |
***
CLOENDA
 |
| https://50anysintitutinca.blogspot.com/2021/07/cloenda.html |
***
L'origen de «La Balanguera» es
troba en una peça de tradicióoral, coneguda com «La filadora», estesa a
Catalunya i Mallorca. El mallorquí Antoni Noguera l’harmonitzà a finals del
segle XIX, i aquesta versió en fou el precedent.
El poeta i assagista Joan
Alcover, nat a Palma, va escriure el poema «La Balanguera» --inspirant-se en la
corranda popular mallorquina i fins i tot prenent-ne alguns versos- entre el
1902 i el 1903, i el 1909 la inclogué en l'important poemari Cap al tard, molt
llegit a Catalunya i Mallorca. Alcover havia guanyat un guardó als Jocs Florals
de Barcelona, i des del 1899 la seva actitud bilingüe deixà pas a una dedicació
decidida pel català.
La influència d'homes com ara
Miquel dels Sants Oliver i el grup l'Almudaina reviva el catalanisme a les
Illes: rere la imatge de les parques, de la fugida del temps i de la vida, hi
domina la figura de la pàtria feta de tradicions i de noves esperances.
El 1926, Amadeu Vives -després
que Josep Carner li llegís fragments de Cap al tard- en va compondre la versió
coral, que l'Orfeó Català estrenà el 29 de maig d'aquellany, i s'interpretà per
primer cop a Mallorca pel juliol. Alcover, però, havia mort poc abans. El
mateix 1926, Vives, n'arranjà una versió per a cor i cobla que es popularitzà
molt de pressa entre corals catalanes i mallorquines. La peça sovint tancava
els concerts corals, signe inequívoc que havia assolit una significació
singular.
En prohibir-se la interpretació
d'«Els segadors», «La Balanguera» ocupà el seu lloc, i es cantava fins i tot en
ambients fabrils. El 1934, «La Balanguera” fou la sintonia d'obertura en la
inauguració de Ràdio Mallorca.
N'existeixen versions per a
orquestra i per a banda, i Maria del Mar Bonet n'ha fet una extensa difusió en
temps actuals.
Des del 1996, el Consell Insular
de Mallorca l'adoptà com a himne oficial de l'illa
http://www.arxiu.net/4Cat/CCS14.pdf
***
ANTECEDENTS.
Al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels
instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades,
ens indiquen que havia estat un ball molt popular ja abans del 1860 a Barcelona
i que s'havia ballat arreu dels països catalans en diverses variants i
combinacions de moviments.
La paraula "bolangera" (del francès bolangère =
fornera), a Mallorca es va convertir en "balanguera" donant nom a una
cançó derivada de la que presentem (de la qual s'inspira l'himne de Mallorca
escrit als anys 1902-1903 i musicat l'any 1923):
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà;
posau foc a sa caldera:
sa caldera bullirà.
És curiós que la cantadora també utilitzi aquesta paraula i
no la "bolangera". No sabem si la va aprendre directament així o ella
mateixa la va transformar a partir de la semblança amb l'himne mallorquí.
Lletra:
La balanguera té un colom
que amb la cua escombra el forn,
amb les ales la pastera;
veus aquí la balanguera.
La balanguera té un tupí
que sense foc el fa bullir
i amb les ......... (dubta)
......................... (dubta)
La balanguera té un colom
que amb la cua escombra el forn.
https://cantut.cat/canconer/cancons/item/420-la-balanguera
CANTADA
https://soundcloud.com/musicadelsavis/la-balanguera-roser-massana
***
ORIGEN MITÒLGIC DE LA PARCA.
LES MOIRES:
Les moires (en grec antic Μοῖραι),
van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode,
i per tant pertanyien a la primera generació divina. Encara que hi ha altres
genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant
germanes de les Hores, i una altra d'Ananké. Igualment, es troben citades al
costat de Tique (la sort, la fortuna), que representa una idea semblant.
Són les deesses del destí de cada persona i de la sort que
li correspon en aquest món. Eren imaginades com tres germanes, tres ancianes
filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les
vides humanes i després els tallen. A la tradició grega, s'apareixien a
l'infant al cap de tres dies que hagués nascut, per fixar el seu destí. Són
inflexibles amb el que es teixeix de cada persona, ja que encarnen una llei que
ni els mateixos déus poden desobeir sense posar en perill l'ordre de l'univers.
Fins i tot Zeus ha de seguir els seus designis, i impedeixen que tal déu o tal
altre puguin afavorir els seus protegits.
Sovint són representades com les teixidores del fil de la
vida; és a dir, Cloto, la germana petita i la que presencia els naixements,
diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida
d'aquesta. Llavors, Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de
l'individu, teixeix el fil fins als anys que vol que visqui l'home o la dona. I
finalment, Àtropos, la germana gran, talla el fil de la vida amb les seves
tisores d'or.
A LA MITOLOGIA ROMANA
A LA MITOLOGIA
NÒRDICA;
A LA MITOLOGIA ROMANESA:
***
LA BOLANGUERA
***
EL MISTERI DE LA BALANGUERA. 1936
Era, doncs, la Bolanguera, una jove que filava en doble
sentit. Però aquestes i altres estrofes, com explica Francesc de Borja Moll,
eren la base de diverses danses populars que es ballaven a França, a gran part
de Catalunya, a Mallorca i al País Valencià. «La figura de la Bolangera, en
aquestes cançons, se'ns apareix com una dona capbuida. Però Joan Alcover, en
lloc de captar aquest aspecte del personatge, es fixa només en el «fila filarà»
de la versió mallorquina i va convertir la Balanguera o Bolanguera en una vella
filadora revestida del caràcter mític de les parques, vident i profetessa, que
ha passat a ser el símbol de les inquietuds pel destí i l'esdevenidor del
nostre poble:
https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2005/02/19/88502/el-misteri-de-la-balanguera-1936.html
LA VERITABLE HISTÒRIA DE LA BALANGUERA
Al llarg dels segles, els
catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el
món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han
tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables
peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països
propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari
polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb
altres cultures germanes.
https://www.enderrock.cat/noticia/24760/veritable-historia-balanguera
https://youtu.be/C2EbaJGN1aI?si=pXw7yNETfw_UI6JS
***
%20RESTAURANT%20EL%20ROJO%20VIVO.png)
.png)
Comentarios
Publicar un comentario