CONJUNTS MUSICALS. Al nord de Mallorca.
Amb l'arribada del turisme, vingué l'obertura al món exterior, a Mallorca, i de pas ens obriren els ulls, que despertaren inquietuds musicals.
Molts de joves s'adaptaran, a les noves tendències musicals, i als nous ritmes de moda. Record com mesuraven, la llargària dels cabells dels Beatles, i els imitaren en contra dels seus pares, i l'entorn familiar, que no entenia això, de no dur el coll rapat. Un temps aquí s'aüssava aquesta moda militar, i era obligació per por de no agafar poïs.
Però no just imitaren la llargària dels cabells, també la manera de vestir, i un cert comportament imitant la revolució juvenil de l'any 1968.
L'admiració per la música, feia que grups de joves, sense quasi instruments, intentessin imitar aquests grups. Sense cap estudi de solfeig, aprengueren a tocar la guitarra, la bateria, o a cantar, a força d'imitar a l'hora d'assajar.
El fet de la massificació del turisme, que per entretenir el personal, necessitava gran quantitat de conjunts musicals, per entretenir la clientela. Però sobretot les quantitats de pessetes, que els pagaven per actuar, mols guanyaven més amb una actuació que amb més de jornal.
La gran demanda, i la poca oferta, els va incentivar ràpidament.
Aquells anys encara era una societat tancada, i la música era una manera de prendre contacte, amb un món totalment nou.
Fitxat amb una cosa, pràcticament tots els grups musicals, eren homes. A molt pocs hi havia una dona, i mai tocant els instruments, si el cas, era la que posava la veu. Aquesta moda va donar lloc, a la nova tendència, que va crear l'art dels picadors.
La idea de fer aquest resum, ha servit per descobrir la vida interna d'aquests grups. Així en descobert coms molts de grups, tenien una durada curta. El motiu solia ser, que en arribar l'hora de fer el servei militar, haguessin de separar-se, i com la durada podia ser, de fins a un any i mig, el grup estava desfet. Molt pocs aconseguien excedències, per endarrerir la mili.
Aquest resum té la intenció, d'anar agrupant els grups, que bé passaren per Can Picafort, a alegrar les nits estiuenques, de residents i turistes, o bé eren dels pobles veïnats. A mesura que trobem més informació, els anirem afegint.
Els enllaços de cada grup, duen a la seva pàgina, on podràs trobar més fotografies, o enllaços, d'alguns dels seus discos, o altres cançons, sempre que estiguin publicades.
És un gust pels que ho han viscut, recordar aquells sons, els ritmes i les seves veus.
Si tens més informació, d'altres conjunts que no hi són, fes-la arribar, i els inclourem.
Espero que t'agradi.
ÍNDEX:
X-70.
***
Toló Ques el farmacèutic d'Alcúdia que va recomanar al conjunt de Sabadell per anar a tocar al Rojo Vivo l'any 1966 va acabar tocant amb el conjunt els Watts, una vegada dissolts aquells.
Ara ho recorda així: Joan Llompart Salord que feia també aquells anys feina a la farmàcia li va demanar que l'ajudes per tocar amb ells.
Així que el conjunt aquells anys va estar format per en Tolo Ques que venia dels Xaras, tocava l'orgue. Toni Domingo Casesnoves de mal nom en Tebacó, posava la veu i tocava la guitarra al baix. Toni Domingo Perelló, de mal nom en Xilla, tocava la bateria. Joan Llompart Salord, havia tocat amb els Yeti tocava la guitarra.
Abans hi havia hagut al Port d'Alcúdia Los Pies Negros, o els Bennis.
Recorda que tocaven a la Cova Quintana, una cova mig abandonada de l'amo en Pep Salord que està al carrer Capità Pere Pax d'Alcúdia.
Segons pareix, la idea la tingué Narcís Vilaire i o Josep Alabau. Ara després de 40 anys tancada els nous propietaris l'han rehabilitada, però deixant detalls que conserven la frescor del passat.
https://felisos70.blogspot.com/p/els-watts-alcudiencs.html
***
Aquest grup nasqueu l'any 1964, a Pollença. El va fundar juntament amb altres músics, en Joan Cladera de mal nom Anguiler, ell tocava la guitarra. Juntament amb Pere Vilanova saxo i clarinet i compartia la veu de tenor. Toni Bennassar de mal nom Dionís, que tocava la flauta, Martí Torrandell, posava la veu i tocava el piano, i en Biel Perelló, que tocava el saxo alt.
La seva primera actuació, del conjunt que també les deien Los Dariants, va ser a l'hotel Formentor, despres durant els anys, actuaren a l'hotel Molins, Illa D'or, Don Pedro, entre d'altres.
Durant els anys anaren alternant els músics, bàsicament per falta del cantant. Tocaven una música entre pop i swing, una espècia de jazz, que va néixer l'any 1930. Així com música per ballar, música romàntica i verbenera, o el roc a l'estil Creedence.
Entre els components posteriors podem anomenar, a Joan Sastre que duia la veu cantant, Gabriel Cifre en Gabi, que tocava la guitarra al baix, i la trompeta va. Joan Capo, al teclat, en Miquel Cifre que venia dels Flamers, tocava la bateria, i més tard Toni López, també a la bateria. També en Toni Ramis, Calciga, que posava la veu i tocava la bateria.
En Gabi es va incorporar al grup, l'any 1970. Durant la seva vida va tocar amb distints grups, com Amistat, que va ser uns dels grups, que en Toló Pomar de l'agència Romàntic, els va promocionar.
https://felisos70.blogspot.com/p/dariant-el-conjunt-de-pollenca.html
***
Aquest grup el va fer en Sebastià Plajà, que tocava la guitarra, en Pep Mateu, que tocava la bateria, i Joan Oliver ,que tocava la guitarra. L'any 1965 s'incorpora Toni Tugores, dels Voltors, que posava la veu, substituint a en Sebastià.
Els anys 1970 va entrar-hi al grup, Pep Noguera, que abans estava amb el Z-66, tocant el teclat, i Leo González, que venia del mateix grup.
També tocaren amb ells, Àngel Roldan a la guitarra, Joan Lladó, guitarra contra baix, Miquel Caparros, guitarra, Josep Ramon Casas, a la bateria, i cantant ho feia Luciano Major.
Igualment en comenta na Tiana Siquier, que va tocar amb ells, Antoni Alomar i Perelló d'Inca. Tocava la guitarra al contrabaix, i duia la veu cantant. Igualment, va tocar, 1 any amb els Talaiots. Va morir quan només tenia 45 anys.
https://felisos70.blogspot.com/p/los-telstars.html
* * *
Conjunt aparegut a Inca l’any 1969. La seva primera formació fou la següent: Pere Pasqual Perelló (veu, guitarra), Pere Vanrell (guitarra), Celso López (baix) i Martí Coll (bateria).
L’any següent el grup fou reestructurat, quedant amb el següent line-up: Pere Pasqual Perelló (veu), Toni Alzamora (guitarra), Tomeu Ferragut (teclat; ex-Los Astros), Celso López (baix) i Miquel Alorda (bateria).
L’escenari on més se’ls va poder veure fou el del Saló Novedades (Inca) fins que a principis de 1971 anaren a treballar a Palma, contractats per Los Rombos (Can Pastilla). Poc després, passaren a Rodeo, on actuaren fins a la seva dissolució. El seu vocalista continuaria la seva trajectòria musical amb Bronze
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/x-70.html
***
Fúria està formada per Àngel (Veu, guitarra i flauta) ex ELS NO, José Enrique (Guitarra) ex-GATS NEGRES, Alfred (Baix) ex-DRACS, ex-JOVENES, ex-YERBAMATE i Antonio (Bateria) ex-DOBLE DINAMITA i ex-CIRCUS. Com podeu observar el conjunt està format amb membres de les bandes més influents de llavors, amb un gran recorregut musical a l'esquena.
Com a dada anecdòtica cal destacar que en aquest conjunt hi va haver el guitarrista Quique Tudela, que va tocar en bandes com Els Gats Negres, Sirex i Salvatges en què toca actualment.
Rondava l'any 1973 i el grup tocaria durant tot l'estiu del 1973 a Mallorca a Can Picafort, aquell mateix any es va incorporar al conjunt Àlex, dels Lone Star.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/furia.html
***
Un dels conjunts que feien música els anys 1970, era el grup de Llubí, que s'anomenaven "LOS ASTROS". Foren coneguts per les seves actuacions a les festes del poble, també a Sa Pobla, a la Sala Rex, per Can Picafort, entre altres pobles o llocs dels voltants.
Aquest grup va néixer a Llubí l'any 1968, en què tots eren joves del poble. Els components eren, en Toni Figuerola de Can Moreu, que duia la veu cantant. Tòfol Rosselló de Can Troquet, a la guitarra. Xisco Ramon de Can Vell, a la guitarra del baix. Bartomeu Ferragut de Ca sa Molinera, al teclat. Guillem Mestre Corbera, que tocava la bateria.
Diu n'Antònia Coll, a sa Revista Sa Plaça, que a més n'hi havia dos més, que participaven de tant en tant, amb el conjunt, i eren en Joan de Sant Jordi, i en Biel de Ca sa Comare.
Segons conte na Xisca Munar, a la revista de Llubí que es deia Udol, que es va publicar l'any 1994: La primera vegada que actuaren a Llubí, va ser a les festes de Sant Feliu de l'any 1969. També diu que pogueren pujar al cadafal a tocar, gràcies al fet, que el conjunt que els precedia, les deixa els seus instruments. Aquesta actuació els va donar ànims i força, per seguir endavant.
No eren molt coneguts, però ja tenien seguidors als assajos, que feien a una portassa de Tòfol Rosselló. A més eren uns anys, en què hi havia molta demanda als estius, per mor del turisme, on pogueren actuar, durant les nits estiuenques, a diversos locals de la comarca.
Tingueren un contracte fitxo al "Cortijo" on les pagaven 500 pessetes per actuació. A més també actuaven a sa Pobla, a la Sala Rex, que per aquells anys, hi compareixia gent dels pobles veïnats, omplint fins i tot el carrer Gran, que servia de lloc de trobada i de tertúlia, o fins i tot algunes vegades, hi havia sempentes.
Però qui els va fer brillar, i els va donar a conèixer a tot Espanya, va ser la televisió pública, i única, de la mà del jove presentador, Alfredo Amestoy, qui envia les càmeres a Llubí, per filmar-los. Utilitzant com escenari, diferents escenaris de Llubí, Vinagrella, i com no podia ser d'altra manera, el magatzem de les taperes.
A més Alfredo Amestoy, va realitzar entrevistes a gent del poble, demanant com seria l'any 2033, fent referència al títol de la seva canso, que es deia "En el año 2033".
Un poc de broma, un poc de veres, i posant molta imaginació el va fer famosos. El programa es deia, Música Pop al Camp, i es va emetre dia 27 de maig de 1970.
A partir d'aquí compartiren escenaris, amb Los Bravos, o Julio Iglesias, entre d'altres. La seva música era Pop, i feien com molts de grups, versions de cançons d'èxit, que sonaven aquells anys.
De pas el nom de Llubí, va ser conegut per molta de gent de la península.
A aquest escrit podreu veure, l'actuació al programa, i les entrevistes als enllaços adjunts, que de pas recordarem, com era la gent del poble, el seu caràcter, els vestits, la manera de xerrar, i el poble l'any 1970.
El poble dels anys que jo record, passant amb l'autocar, que ens duia a Inca a l'escola.
Uns viatges molt divertits, on fins i tot, a l'aturada de Llubí, davant la barberia, coneixeríem unes jovenetes, com la filla del barber, i dues amigues més, que ens esperaven a fora, i amb les que xerràvem per la finestra.
Això que encara no havíem arribat als quinze anys.
El grup es va dissoldre l'any 1971, però no he trobat notícies si seguiren fent música. Esper algú ens doni més informació.
 |
| Los Astros. El conjunt de Llubí |
Per llegir la página completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/los-astros-el-grup-de-llubi.htm
* * *
Es varen formar a Can Picafort l'any 1965. Varen cantar al Rojo Vivo, i a hotels de Can Picafort.
Despres anaren a Cala Millor, d'on gravaren un disc de la casa Fonal Cantant Cala Millor.
Anaven com tots els conjunts d'aquell temps a les verbenes, Santa Margalida Binissalem, Sant Joan l'any 1969.
Formaven aquest Grup Melcior Salas que tocava la bateria, era de Binissalem. Antonio Belmonte d'Alacant que tocava la guitarra. Cristòfol Ramírez de Córdoba tocava el baix. Miquel Villegas d'Huelva que tocava el saxo. José Antonio Marce que tocava les tecles i era Argenti.
Gravaren quatre singles amb la casa Fonal amb cançons com " Es el sol español, Un rayo de Sol, Fiesta, Maria Isabel, Limon limonero". A principis de l'any 1970 es dissolgueren
 |
| Macovals |
Per llegir la página completa pitja l'enllaç.
https://felisos70.blogspot.com/p/els-macovals.html
***
D'aquest conjunt he trobat poca informació i a més hi hagué diversos grups amb el mateix nom, tant a sud-americà com a Palma els anys 1980.
La descripció que no en quadra molt és aquesta.
Ve a dir que es va fundar el grup l'any 1974 i va desaparèixer l'any 1978.
Hi havia Àngel Barceló que tocava el teclat, Josep Miquel Gil "El Niño" de baix. Ferran a la guitarra. Joan Barceló guitarra, i Joaquim Maldonado guitarra rítmica.
Durant aquests anys a més hi desfilaren altres músics com ara Antonio i Joan Bisbal al saxo alt i trompeta, Joan Viciana, gran saxofonista, exdirector de la banda municipal de música d'Almeria, i Pep Flores a la bateria.
Els primers assajos els feien en una casa del barri alt d'Almeria, que era d'un amic del grup, i des d'allà comencen una gira per diferents parts.
Un grup amb molt bon so en directe, i una música molt personal.
Anys més tard en formaren part d'aquest grup o un amb el mateix nom els integrants eren;
Joaquim Catalan Plaza ex dels Watts, El cantat era Pedro, a la Guitarra Agustí, Antonio Garcia ex Watts i Manuel baix dels Macovals.
https://felisos70.blogspot.com/p/los-nomadas.html
***
Els Watusi es fa formar l'any 1962 sota la influència del conjunt de Rock and Roll anglès the Shadows. Un conjunt que es va formar a Sabadell, i els components eren Robert Paya al teclat, Frank Garcia a la bateria, Jeroni Bernabeu cantant i baix i Joan Ramon també guitarra i cantant.
Els anys 80 varen retornar amb Pere Massagué, amb els joves Urbà, Manel, incorporant de Xavi Farell i Joan Saumoy.
Els anys 70 Vingueren a Can Picafort al Rojo Vivo on tocaren fins als anys 80 a l'any 1974 al Rojo els podem veure a una foto on hi ha Robert Payá (teclats), Frank Garcia (bateria), Jeroni Bernabeu (baix i veu) i Joan Ramon (guitarra i veu).
 |
| WATUSI. |
Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/watusi.html
***
Grup creat l’any 1963 a Sa Pobla per Pau Siquier (baix, saxo alt; ex- Els D’Accora): completen la primera formació Paco Rodríguez “Rojas” (veu, guitarra), Pere Mestre (saxo alt, clarinet), Josep Marcé (teclat) i Miquel Pericàs (bateria).
Posteriorment, passarien pel grup altres músics com Josep Petrus (guitarra) o Tomeu (teclat).
El centre de feina del grup foren escenaris com el de l’Hotel Bahía (Alcúdia), el night-club Rojo Vivo (Can Picafort), El Cortijo (Port de Pollença) i la Sala Rex (Sa Pobla).
Al llarg de la seva trajectòria musical, enregistraren dues referències discogràfiques amb Fonal. La primera, publicada l’any 1966, fou un EP de quatre cançons, entre les quals destaca la versió del “¡Qué familia más original!” popularitzada per Los Yorsy’s, i “Se llama María”, de Pino Donaggio.
El següent, un single de 1970, amb “Triana Morena” i “Tiritipopó” a la cara A i B respectivament. The Hawais van romandre actius fins a 1983, any de la seva separació.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/03/can-picafort-at-night-mallorca-als-anys.html
 |
| The Hawais. |
Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/the-hawais-el-grup-de-sa-pobla.html
***
Un grup musical amb solera, que ja cantaven a finals dels anys 30, tal com diu en Bartomeu Ques. En Gabriel Llompart, en Pep Cifre, i en Mateu Vives, per aquells anys cantaven per les verges, i a algunes festes, o qui els llogava. Tocaven les dues guitarres i el pandero o maraca. El vocalista era en Mateu.
L'any 1963 el conjunt es va ampliar, amb en Bartomeu Ques i en Xavier Vives, que tocaven les guitarres, l'harmònica i l'acordió. En Josep Cifre la bateria, En Mateu era el vocalista, i tots els altres feien veus. En Gabriel veu i guitarra que podríem dir que va ser el fundador. En Bartomeu i en Xavier, eren 12 anys més joves.
El grup es va especialitzar en música melòdica i lleugera, deixant de banda el Twist, el Beat, o els estils rítmics. Gabriel Llompart explicava a una entrevista que li feren, i deia: La melodia és la música i sempre perdurarà. Aquests ritmes moderns, com el Twist són modes que passaran.
El nom del conjunt, el varen triar agafant el nom, de l'antiquíssima porta del moll, com a símbol alcudienc. A aquesta porta li diuen Xara. Escollirem aquest nom, en homenatge a la nostra estimadíssima Alcúdia, deia en Gabriel.
Finalment, el grup es va dissoldre l'any 1973.
Actuaren a Ciutat Blanca, Alcanada, Hotel Mar i Sol, i la Pensió Mantoria. També diu en Tomeu, que coincidiren amb els Hawais de sa Pobla, a distints locals, com el Club Carabela o el Cortijo. A Can Picafort hi tocaren durant dues temporades, a la discoteca Joya, i s'Hotel Africamar.
 |
| XARA. El conjunt i la porta. |
***
A la bateria Jaume Pira marcava el ritme del conjunt, Sebastià Estelrich tocava l'orgue, i en Pere Estelrich la guitarra. Pere Torres el baix, en Tomeu Alomar duia la veu cantant.
Aquests joves quasi tots de Santa Margalida, bé en Jaume era de Maria de la Salut, als anys 70 formaren com molts de joves d'aquell temps, el conjunt que l'anomenaren, LOS COLMAN.
En recorda en Pere Estelrich, Merro, que amb el temps hi hagué dos murers, que eren en Toni Carril, i mols d'anys també hi va tocar en Felicià Pomar fill den Joan Pomar, es matalasser, music fins a la medul·la, tocava en bandes de musica i algun conjunt també
Diu en Tomeu Canyelles, que a Mallorca n'hi hagué més de tres-cents. El grup va aguantar fins a l'any 1977, tocant als hotels tals com l'Haiti, Exagon, Nordeste, Pollença Park, Molins i fins i tot a l'hotel na Taconera. També a verbenes de distints pobles.
Aquells anys sentir la música de grups internacionals, era costos, així que com la majoria de grups, reproduïen les cançons de conjunts estrangers, i les traduïen per millor enteniment de la gent. També tocaven els èxits dels anys anteriors, coneguts com les cançons d'estiu.
Pere Estelrich va substituir al cantant Tomeu Alomar, al cap dels anys.
Més avall trobareu altres informacions del grup, que he trobat publicades per la xarxa.
 |
| COLMAN |
Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/els-colman-el-conjunt-de-santa-margalida.html
***
Aquest grup va aparèixer l'any 1975, aquest mateix any partiren cap a Suïssa i Alamània. La veu cantant era el nostre amic Jaume Cabanellas Bota. Donava cops a la bateria en Miquel Cifre també de Pollença. Jordi Pascual al baix, i Joan Campomar tocant la guitarra i el saxo.
L'any 1978 enregistraren un single, amb la cançó "Trip Feliz" i "I have to get out what I have inside". Un single que va ser una de les primeres mostres de Roc progressiu fet a Mallorca.
Feien versions d'artistes com els Rolling Stones, Bill i Joel, o Roxy Músic.
Anys més tard i tocaren Toni Pasqual, Pere Jofre Ferrer, o Carles Bandera Rios de l'Uruguai.
.png)
Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/flamers.html
***
L'any 1961, Francisco Aguiló Rotger, de 21 anys, de jovent va fundar juntament amb Rafel Pomar, i Miquel Molinàs, un trio que anomenaren "EL TRIO LOS PINCHOS". La primera actuació en públic fou al Concurs de Ràdio Inca, el fet és que quedaren e tercers.
 |
| ROMÀNTICS |
Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç:
https://felisos70.blogspot.com/p/romantics.html
***
Aquest grup va arribar a Mallorca procedent de Sabadell, que els anys 60 era una immensa fabrica tèxtil.
Per recomanació d'un viatjant vingueren fins a Alcúdia i allà estigueren assajant a una nau que els havia deixat un constructor.
Un dia assajant les comparegué una gentada que anaven a escoltar-los per la curiositat. Un farmacèutic que s'enteme els va recomanar una sala de festes que es deia "Al Rojo Vivo" de Can Picafort.
Antoni Garcia Romera ho conta així: "Vam venir a Mallorca 1966. Vam venir a l'aventura. Per part d'un dels membres del grup hi havia una persona coneguda que vivia a Alcúdia. Després d'una setmana en una pensió de Palma aquest conegut ens va venir a recollir, amb un camió, i aquí vam carregar tots els instruments i tots nosaltres, ens va portar cap a Alcúdia. Allà a Alcúdia vam estar durant 3 mesos en una pensió (Llabres) la qual no vam poder pagar fins que vam començar a tocar a "Al Rojo Vivo".
Allà a Alcúdia la gent ens va acollir amb molt d'afecte, i sempre estaven disposats a fer alguna cosa per nosaltres. Arribem i època encara d'hivern, i encara que fèiem alguna actuació esporàdica, allò no ens donava per a gaire. En aquesta època va ser quan la gent d'Alcúdia ens va introduir a "Al Rojo Vivo", a principis de juny de 1966, vam començar a tocar fins a finals d'octubre.
Al juliol d'aquest mateix any ens van trucar des de la casa Philips per gravar 2 dels discos d'un contracte de 6 que teníem. L'enregistrament va ser una mica matussera, perquè ens van avisar gairebé d'un dia per l'altre. Vam passar una setmana a Barcelona gravant, les mateixes cançons que vam tocar als turistes, i al novembre en arribar a Barcelona vam gravar el 3 disc.
Despres haguérem d'anar a la mili i així va acabar tot."
El cas és que arribaren a Can Picafort per Setmana Santa, i estava tot tancat sense una ànima per al mig del poble i hagueren d'esperar en obrir la temporada turística.
Mentre el conjunt dels joves que havien venut els ossos per comprar els instruments, eren reclamats a alguns diaris que augmentaran la seva popularitat. La casa discogràfica Philips es va posar en contacte i signaren un acord per gravar sis discs.
La cançó que va servir per popularitzar el conjunt i sobretot la sala de festes va ser la Titulada AL ROJO VIVO. Que deia "Al Rojo Vivo de Can Picafort, ven a bailar..." una lletra que pareix que era dels Macovals que també tocaven allà i que els demanaren permís per posar-la al disc.
 |
| Los Watts. Components. * * * Per llegir la pàgina completa pitja l'enllaç https://felisos70.blogspot.com/p/los-watts.html |
Comentarios
Publicar un comentario